Pàgina:Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Tomo Primer (1839).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




PRÓLEG.

______



 Verergònyos y lamentable es per cert l' olvid en que jau de tèmps immemorial la llèngua catalana, la hermòsa llèngua en que foren escritas las sapientíssimas Constituciòns de Catalunya, que son la admiració del univers, y en que concebiren y expressaren sos gallards é ingeniòsos pensamènts lo facundíssim Ausias March, y lo inimitable Dr. García. ¿Quí el véurer la falta de Diccionaris de aquesta llèngua no creuria que èlla, lluni de ser sensilla, clara, concisa, precisa, exacta, enérgica, numerosa y flúida, es una gerga de una provincia bárbara, destituida de lleys y de lletras, indigna de alternar, é incapas de competir ab los pobles més civilisads de Euròpa?
 En vista de est culpable descuid, no es estrany que los DD. Esteve, Belvitges y Juglá distassen tant de donar á son Diccionari, lo únic que merex aquest nom, aquell grau de complemènt y perfecció que requirex una obra de esta naturalesa; putx se pot dir que se engolfaren en un mar nou, sens tenir una carta de navegar que bastás á apartarlos dels mòlts escolls ab que toparen. Tals son la falta de claredat, exactitud y precisió en mòltas difiniciòns; la discordancia de algunas correspondencias castellanas y llatinas; lo aplicar las accepciòns dels vocables en lloc de definirlos, con se veu en los verbs, avarar, junyir, tastar y en mòlts altres; la repetició de casi tòts los articles que constan de mès de una veu, en dòs, tres ó mès llocs diferènts, de la que es un exemple lo refrá l' besa mans que voldria véure crèmadas, lo cual se troba en lo loc alfabétic propi de cada nom y verb que tè, y per fí la omisió de una infinitat de tèrmes castissos que deuen tenir acullimènt en lo Diccionari de la llèngua. No obstant son traball sèmpre será digne del apreci dels amants de èlla y de las glorias del nobilíssim principat de Catalunya.