Pàgina:Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Tomo Primer (1839).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Moguds de igual bon zel que los referids autòrs, noss associarem fa tèmps alguns catalans a fi de umplir aquell vuid, en cuant ho permetèssen nostras forsas, valendnos de tòts los medis que poguèssen conduir a bon éxit nostra empresa. Fruit de èlla es lo Diccionari que oferim al públic, no creguds de que sia una obra que porte en sí lo sèllo de la perfecció, pero sí persuadids de que hem millorad y pujad un bon tros lo edifici interminable y susceptible sèmpre de nous retocs y anyadiduras.
 Ademès, habend observad las infinitas relaciòns que per sa incomparable industria tè aquest Principat ab lo vehí regne de Fransa, y la seva passió cada dia mès vehemènt per la divina música qui immortalisa los noms dels sublimes poetas lírics de Italia, hem cregud útil anyadir á cada article la sèva correspondencia francesa é italiana; empresa traballosa y dificilíssima, com se veu desde luego, putx un serio estudi y un incessant desvetllamènt han hagud de suplir per una guia, que no ha estad possible haber, per no existir un Diccionari de la llèngua catalana a la italiana y á la francesa. No dubtam, doncs, que los naturals de est Principat acceptarán ab agrado aquest obsequi, si consideran que est Diccionari substituex ventatjosamènt per un del castellá al italiá y al frances, de que tenian neccssitat pera traduir sos pensaments, als cuals poden donar la matèxa expressió ó forsa que tènen en catalá, atesa l'afinitat de esta llèngua ab aquellas.
 En cuant á la ortografia, hem abrassad las innovacions fetas en lo Diccionari castellá-catalá, que se publicá en Reus lo any 1836, per habernos aparegud bastant filosóficas las rahòns en que se fun la son autòr. Sols en dòs cosas no hem convingud ab èll. La primera es la substitució de la ñ á la ny catalana: putx encara que nos creiem autorisads pera reformar millorand la ortografia de nostra llèngua, si se pod donar lo nom de reforma à l' adopció de una ortografia sensilla, uniforme y filosófica entre las mòltas que no merexen esta calificació y van en boga, no emperó pera introduir una lletra nova; axí com no se han cregud facultadas, ni l'Academia Francesa ni la Italiana, pera substituir á la sèva gn, que sona com la nostra ny, la referida ñ castellana. La segòna es la col-laboració del accènt circumflexo. Sens examinar la cuestió de si lo us de distingir los dòs sonidos que tè la x anteposand á èlla una i cuand no tè la forsa de cs suau, es ó no mès general y constant que lo de posar un accènt circumflexo sobre la vocal que se seguex cuand se deu pronunciar com las dòs consonants sòbreditas, exposarém sensillamènt las rahòns, ó per dirho millor, la necessitat que nos ha obligad á adoptar un método diferent del que seguex lo referit autor relativamènt a la col-locació del signe ab que distingex los dòs sonidos que tè la consabuda lletra. Veènd ell que anteposand una i á la x se anyadex á esta consonant un sonido que li dònan solamènt los naturals de un petit territori de Catalunya, abrassá lo método de posar un accènt circumflexo sòbre lavocal que l' antecedex cuand pren la forsa de cs suau, método mòlt mes filosófic qué lo adoptad per lo erudit Dr. Ballot en la sèva Gramática y apología de la llèngua catalana, per cuant lo accènt circumflexo col-locad sòbre la vocal posterior á la xcom ho practica est humanista, no avisa ab anticipació que esta pert lo sonido semblant al de la ch castellana. Peró, prescindind de sutilesas, se ha de convenir forsosamènt en que, adoptandse cualsevol de estos dòs métodos, la prosodia no pod exercir lo sèu ofici en mòltas paraulas. Si pera indicar que la x pren la forsa de cs suau, cal-locam lo accent circumflexo sòbre la vocal que se seguex, la a de exàmetro no portarà accènt agud, y per lo tant ningú podrá dirnos que fem mal pro-