R..—A causa de nostra magestat qu' es passada: P.—Nosaltres, etz.
R.—A causa de nostres grans homes son morts: P.—Nosaltres, etz.
R.—A causa de nostres sacerdots que han claudicat: P.—Nosaltres, etz.
R.—A causa de nostres reys que 'ls han menyspreuhat: P.—Nosaltres seyem solitaris y ploram.
Dissapte Sant.—Los PP. Franciscans enllesteixen avuy las funciones públiques per deixar lo temple més sagrat del món á la ridícula funció ò profanació dels grechs, anomenada del Foch Sagrat. Lo Sant Sepulcre (vergonya fa 'l dirho) ha près la forma de teatre ab sos palcos y galeríes. Los grechs, possessors de la major part de la Bassílica, llogan á altíssim preu ses tribunes y sos intercolumnis, ahont fan sostres per medi de bastides de taulons y empostissats. Allí 's col·locan les dones, noys y gent delicada. Los homes, grechs, armenis y coptes, se posan en lo pla de la esglesia, dividits en dos cercles concèntrichs per dues files de soldats turchs que, estant al aguayt per si cal, obren un passadís al voltant del Sant Sepulcre. La devoció n' es fugida estona há: la gatzara de nostres corre-bous umple aquelles voltes que guardan lo més sant y sagrat de la terra. Se menja com á casa, s' enrahona com al carrer, se riu y se juga com en una fira, y á baix los homes s' agitan, se mouhen d' assí d' allá, corren, s' apilonan, pujant en castell, los uns sobre 'ls altres. Apareix lo patriarca grech seguit de dues llargues fileres de popes, dona tres voltes al sant tabernacle y s' hi
