Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
70
dietari d' un pelegrí

fica sol, quedantse la comitiva pregant al cel que li fassa baixar lo Foch Sagrat. No triga á sortir un moixell d' antorxes per un forat obert en la paret de marbre y una onada de bogería passa per sobre la multitut. Lo primer que ha rebut lo foch comprat á gran preu, está en cos de camisa, com preparat á revèndrel bé; passa per sobre la turba apilada al seu voltant, enviant á sos consocis lo sagrat element, que puja per un fil com una guspira elèctrica á un balcó de la cúpula ahont hi há 'ls representants de Grecia, passa á les galeríes, entra á les capelles y surt per ser tramès al poles vehins ahont hi há comunitats cismátiques. Lo Patriarca, que l' ha fet baixar del cel, surt del Sant Sepulcre, agitant dues atxes enceses que encreuha y aixeca ab ayre triumfant. Los popes y fanátichs fidels encenen sos moixells de candeles, y 'l magestuós temple sembla abrandarse com un braser, esclatant en una cridoria selvatge é infernal. Los homes corren esbojarrats entre 'k foch purificador, prenéntsel los uns als altres y passántsel per la barba, coll y pit, y les dones, més supersticioses encara, los imitan passant la flama beneyta per ses cares y per les de sos fillets que ploran esgarrifats, com dèuhen fer los Angels guardians del Sant Sepulcre.

Confesso que jo n' hauría fugit espantat desde 'l principi si hagués trobada la porta oberta y lo pas lliure, puix temía que Deu, insultat y befat en son mateix tabernacle y en los díes més sagrats del any, no enviás un cástich d' aquells que trobam per exemple en la historia. ¡Quína paciencia la de Nostre Senyor!