Pàgina:Discurs de Dolors Monserdá de Maciá llegit en lo saló de Cent de la casa consistorial, am motiu de la repartició de premis en lo IV certamen literari del Col.legi Mercantil (1879).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 12 —

 En las edats passadas en que la llum de la il-lustració, era sols patrimoni de privilegiadas classes, no podían fer tan gran lo davastament que poden ocasionar avuy, la propagació de doctrinas desconsoladoras, de que apar ferne gala la moderna literatura.
 Lo poeta del sigle actual, ha de pensar que 'ls seus travalls estan destinats á recorre tota l' escala social, y que responsable será devant de Deu y del pervindre, si en lloc de sembrar de profitós blat lo camp encomanat á son conreu, hi sembra sols improductiva herba ó enmatzinada cicuta.
 No está moltas voltas en la voluntat del poeta, lo perfeccionament d' una poesía; pero hi está sempre lo fi moral y la elecció del assumpto. ¿Qui no ha sentit en la espinosa travessía de la vida, horas de abatiment, feridas causadas per amargas decepcions y fins tal volta, cualque passatgera ráfaga, del borrascós temporal del dubte, que avuy somou desde un á l' altre confí, los més recondits fonaments del univers? Mes las poesías escritas en eixos moments de desencant, deuhen inmolarse sens pietat, per lo justíssim temor de que als nostres germans no 'ls hi toqui alguna gota de l' amarga fel que las ha inspiradas. Res importa lo mérit que puguen encloure; ab tota la bellesa de la forma, ab tota la grandiositat del concepte, ab tota la brillantor de las imatges, aytals poesías, serán sempre como lo hipomane mancenilla de l' Africa, que ni la magestat de son conjunt, ni l' hermosura de sas brancas, lo priva de donar la mort, als que aspiran sas verinosas emanacions.
 Lógich fou que 'n l' infancia literaria, cantéssin Teocrito y Virgilio la poesía pastoril, qu' en la heroyca, entonés Homero la poesía épica, y fos Dante la pirámide de la edat mitjana, essent sa Divina Comedia l' astre resplandeixent que irradiés en lo nou horisont, obert en lo puríssim cel del Cristianisme.
 Avuy qu' entrada ja la societat en lo período de maduresa, nostra época analítica, nos ha portat ab sas escép-