Pàgina:Discurs de Dolors Monserdá de Maciá llegit en lo saló de Cent de la casa consistorial, am motiu de la repartició de premis en lo IV certamen literari del Col.legi Mercantil (1879).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 13 —

ticas corrents al més desconsolador materialisme, es lógich y fins necessari, lo conreu de la dona en la literatura, perqué l' idealitat, la tendresa y sentiment de que está dotada, serveixin de vigorosos aussiliars á la potencia y saber del home, per destruhir los verms que rosegan una per una las arrels de las flors que més embelleixen l' existencia humana y á qual poderosa essencia son degudas eixas maravellas artísticas ab que restarán eternament marcats, los graus de cultura de totas las nacions del globo.
 Mercé al saber y ardent entussiasme dels nostres més afamats poetas, lo renaixement de la llengua catalana, resta ja fondament arrelat, y ab la virilitat y forsa de sa jovenesa, pot evitar encara la propagació de contagis que la portarían irremisiblement á la mort.
 Tal volta á la eficás intercessió de la celestial senyora, que desde 'l cim del Montserrat vetlla per nostra hermosa Catalunya, es degut que sa naixent literatura, conti ja ab eminencias qu' estan al nivell de Lope de Vega, Fra Lluis de Leon, Camoens, Tasso y Lamartine, sense que felisment, se destaqui entre tan preuhada agrupació, la desconsoladora figura de Lord Byron.
 ¿Y qui pot sondejar fins hont arribar podría sa preponderancia, si tots los grandiosos esforsos que 's consumeixen individualment, s' agrupessin en amorosa germandat? Que la unió fá la forsa, está en la conciencia de tothom y 'ls nostres primers literats, han parlat ja sobre eix pont, ab tot lo doll de sa arrebatadora elocuencia y ab tot lo foch de un veritable patriotisme ¿per qué no seguim, donchs, los consells de sa autorisada veu? Ab l' ardent entussiasme que anima als nostres poetas y escriptors, aplegant y encaminant al mateix fi los esforsos de tots, la nostra literatura, podría fundar un monument, que quan en lo pervindre, arribés á eix grau de superioritat en que apar que la má de Deu, se interposa á major elevació, dihent á l' home: «D' aquí no passarás,» restés com á eternal mostra, de la valua y saber de nostra aymada Catalunya.