Pàgina:Discurs llegit en la festa de repartició de premis del Centro Catalanesch.djvu/12

 Y trovaréu molt ménos estrany que la nostra petitesa en tots los terrenos y conceptes hagi pogut portar á efecte aquesta festa, en cert modo disposada per lo nostre Reglament en son penúltim article, perqué buscárem las fonts de la inspiració y los puntals del nostre migrat edifici, en tres paraulas mágicas, en tres conceptes encisadors suficients pera fer estremir als nostres jovencels cors d' entusiasme y de despertar las nostras pensas somniadoras pera enlairarlas á los cels de la poesía. ¿En quin pit, si no s' alaba d' insensible é indiferent, no trovan eco los mòts Pátria, Fides, Amor? ¿quin cor, sent jove, sobre tot, no lateix quan los llávis las amollan ab dolçesa? ¿qui no sènt ab mes forsa bullir la sang en los seus polsos quan una d' aquestas tres cordas de la divina lira deixa sentir sas ondulacions sonoras?
 ¡La Pátria! ¿qué no diu aquesta paraula a un catalá.— Ah Senyors!: al esmentarla s' agalopan en ma pensa mil recorts y mil noms á quin mes gloriós, y tots, con las onadas que s' atropellan pera arrivar mes prompte á la llunyana platja, volen serne los primers en brollar de los meus llavis: veig passar en confosas sombras las generacions primitivas barrejadas ab las modernas y si aquellas me recordan lo may mes imitat exemple de 'ls Companys de Sertori, aquestas m' esmentan los héroes del Bruch; si 'ls temps antichs me dihuen que hi hagué una Emporium, me dihuen los moderns que hi ha una Barcelona; si als meus ulls se presentan entre boiras de grandesa las sombras d' un Jaume, d' un Fivaller, d' un Claris, d' un Anfós, d' un Tamarit, desseguida veig també entre núvols de glorias las d' un Balmes, d' un Campmany, d' un Fortuny, d' un Camprodon, d' un Cuyás, d' un Permanyer, d' un Llorens y d' altres y altres que dihuen y dirán que Catalunya es la pátria de grans sávis, d' inspirats poetas, de profons filosops, d' invictes guerrers, d' incomparables artistas; que Catalunya es la pátria del treball y de la llivertat, mal pesi á tothom, perqué en son cor, ja que no en son front, llu