Pàgina:Discurs llegit en la festa de repartició de premis del Centro Catalanesch.djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

la flama del progrés qu' encesa li deixaren lo Concell de Cent ab la sua saviesa y sas Corts al llur patriotisme y valor.
 Y al esmentar tanta grandesa dich: ¡ben haja Catalunya! ¡ben haja Dèu qui m' feu fill d' aquesta noble terra!
 ¡La fé! ¿Sabéu lo que vol dir aquesta paraula? ¿no se vos ha encés l' esperit al pronunciarla?— Ella aconsola las nostras penas perqué nos fá apartar la vista d' aquest mòn pera dirigirla envers un' altre encontrada ahont may los núbols de la desgracia y de la desditxa enterboleixen lo cel de la felicitat; ella fa tramontar lo nostre cor á aquest espay blavíssim y plé de llum y li diu que darrera d' aquest cel visible y mágich, n' hi ha un' altre d' invisible, de sublim, d' inmens que te per fitas la Eternitat, per sol á Dèu, per lluna á la Verge, per astres als serafins, al sants y als ángels; ella encoratja al home quan se sent defallir per las miserias d' aquesta vida perqué li diu ab sa veu melosa que després d' aquestas llágrimas, trovará alegrías, que després d' aquestas defeccions, trovará un amor inestingible; que després de tantas desventuras, trovará la ditxa eterna.
 ¡Ditxós qui sab estimarla! ¡benhaurat aquell en quin cor brilla encesa la vivificant y pura flama de la fé! En va algunas doctrinas modernas encubertas ab lo mantell de una llivertat mal entesa y escudadas ab lo nòm dels avensos del segle, volen arrancarla del cor del nostre poble; volen apagarla del altar de las nostras familias; volen estingirla del cor dels catalans, perqué ¿qui será aquell si de catalá se gloría, que intenti arrebassarse aquest consol únich que nos resta en nostras desgracias? ¿quin será l' ingrat que s' oblidi de que en la catedral de las montanyas, en l' aspre Montserrat hi ha aquella hermosa Madona mare dels catalans? ¿que á ella debém nostra antiga gloria y la nostra prepotensa actual?
 Per altra part ¿com pot extingirse entre nosaltres la fé, quan la nostra terra es lo bressol de tantas verges místicas,