Pàgina:Discurs llegit en la festa de repartició de premis del Centro Catalanesch.djvu/14

de tants benhaurats sants, de tants ínclits mártirs? Aquí, ahont al crit de Sant Jordi, Santa María eixiren aquellas hosts que conqueriren á Valencia y á Mallorca; que realisaren en lo llunyá Orient la mes atrevida de las epopeyas; que domenyaren al mar en totas direccions; aqui ahont floriren los Oleguers, los Penyaforts, los Odons, los Severs, las Elishabets, las Eulalias, y altres y altres; aqui ahont á impulsos de la fé, may los enemichs han pogut posarhi arrels y 's llensaren allá d' allá las maynadas sarrahinas, aquí, dich, no pot morir, no pot apagarse la flama aqueixa que dòna forsa y virilitat als pobles, per mes qu' un' altre cosa s' digui, que llensa á la Humanitat mateixa á escometrer las mes grans empresas; que deixa una esperança en lo cor quan lo desengany l' ha umplert d' amargantas llágrimas.
 Per aixó al véurer qu' es aquesta terra bressol y urna de Santas creensas, de tantas tradicions piadosas, de tanta fé, en una paraula, esclamo joyós: ¡Ben haja Catalunya! ¡ben haja Dèu que m' fèu fill de tan flayrosa encontrada del mòn!
 ¡L' amor!—La enunciació d' aquesta paraula, enclòu tot un poema: son eco mágich, son ressó sublim esbrina en ma memoria mil epopeyas, quins héroes sòn sempre dos cors; quina acció es l' infinit, quin llenguatge es lo misteri; quin desenllás es la ditxa ó la mort!
 Las garrigas y los boscos; los prats y las montanyas; las baumas y los valls; las flors y las aucellas, la Natura tota, respiran aquesta essencia del cel; tot diu amor!— Ell es la llassada divina que manté unidas totas las cosas del mòn; ell, es las alas que Dèu dongué al esperit del home, pera que pogués parlarli y comunicarshi.
 Ah Senyors! jo he percebut á voltas com si se fongués mon cor d' anyorança, quan desde lo cim enlairat d' un puig he vist ai sol amagarse darrera del horizó, perque la nit ab son mantell de negra randa ha amagat dels meus ulls lo concert y la armonía qu' en lo decurs del dia en la