Pàgina:Discurs llegit en la festa de repartició de premis del Centro Catalanesch.djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Natura regna: jo he sentit fredor en lo mes fondo del meu sér quan la tempesta ha esmicolat en ma presencia á la floreta en son cálzer, ó ha mort á l' aucella en lo seu niu perqué he cregut sentir lo esglayador ¡ay! d' un' altre flor ó d' un' altre aucella que á son amor anyoran.
 Y quan apartant ma vista de la blavor del cel y de la galanura y verdor de las afráus y encontradas de la nostra terra, he dirigit mos ulls envers las nostras ninas catalanas, ¡com he sentit aixamplarse l' horizó que m' envolta, veyentlo hermosejat per tan bè de Dèu, per tanta bellesa y galanura encombladas! perqué las noyas sòn las bonicas flors que la má de l' Altíssim escampa; sòn las estrelletas qu' adornan lo firmament de la nostra vida; las armonías que deleitexan las nostras ánimas: sòn lo complement y l' adorno mes encisador y bell de la nostra Catalunya, perqué ab llur bondat, tendresa y encís, umplenan lo buit del nostre prosisme ab la poesía de sas festas, de sas gracias y de sas virtuts.
 Llástima que algunas d' ellas no comprenent lo molt que val honrarse ab lo nom de catalanas, oblidin la nostra parla per un' altre que no es la del cor, que no es aquella ab la que nos alletaren las nostras mares dignes d' ésser coronadas per la mes hermosa de las garlandas: ¡la de la familia!
 Y aquí un' altre volta mos llávis se desclohuen, pera repetir: ¡Ben haja Catalunya, niu dels mes purs amors! ¡ben haja Deu que m' va fer náixer en ella, ahont, si aixís li plau, he de trovar una dolça companyera!
 Veus' aquí las tres paraulas que per sí solas, reasumeixen tot lo que lo cor humá sent de gran, d' hermós y de bonich; veus' aquí las tres cordas de la lira del sentiment, qu' únicament saben compéndrer y espresar los pits generosos y elevats ó bè 'ls cors jóvens y vérges de tota corrupció, de tot alé del vici y del descrehiment qu' avuy per avuy regna aquí, com á tot arréu, amenassant engolir á las actuals nissagas al avench de la destrucció y del barbarisme.