michs meus: Hermosa per demés m' ha semblat l' ideya d' aplegarnos sovintet, ara que som en temps de vacansa, los afectats al bon nom de nostra terra, pera parlar una estona de sas cansons, de sos héroes, de son passat y de son esdevenidor, y ab sa escalfor fér revíurer los assaigs poètichs que en no pas tant llunyanas estiuadas celebrarem.
Mes l' ideya de venirhi a l' ombra d' un desmay l' en trobo tant d' hermosa, que 'm sembla davallada del cel pel camí dels somnis falaguers.
¿En quin sitiat millor podrien venir á plorar los fills d' una reyna sens corona ni ceptre? ¿Als deixebles del gran poeta que feu llegat de sos dictats á las ánimas tristas, quin altre 'ls en convindria? Y nosaltres, petit tany de la tribu del gran Ausias arrelat tant de poch en la Montanya ¿ahont podem fér sentir millor nostres sospirs que á la destrenada y cayguda cabellera d'un desmay?...
Si cap vaga fesomia podem trobar encara en nostre naixent es-
Pàgina:Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans.djvu/6
Aquesta pàgina ha estat revisada.
