bart, jo diria que es un rastre de melancolia, que pera repararlo cal sino llegir las mes conegudes composicions de quiscun de nosaltres; y 'ns ve de la poesia popular que plena de vida y de sentiment se passeja per nostres camps y vilatges, de nostras passions, y pot ser (lo que mès bonich fora) de la sanch de nostras venas. Algun de nosaltres, la primera vegada que volgué versejar, fou pera modular y deixar sortir á fora los sospirs que li feyan mal, reclosos en lo pit; altrement, si 'l sentiment no li hagués duyt, tindria de fer encara la primera poesia, y de tots vos diré (bé que ja ho haureu reparat) que los mès bonichs cants sòn los mès tristos y dels mès bonichs las posadas mès bonàs, si voleu, són aquellas en que hi ha deixat caurer mès llágrímas.
Veritat es que versos de fér ríurer han sortit també de nostras plomas; però podem dir ab orgull que sòn ben pochs; y 'l que mes afectat hi siga, no hi es tant, que li raque péndrer ab los altres la fresca á l' ombra del desmay, y pendrel y tot per sagell de l' esbart si s' en parlava.
Mes, encara que 'ns apleguem sota sas brancas, no haurém pas per assó de regar ab llágrimas sas arrels cada dia. ¡Ben vingut sia aquell que ho sàpiga fer! Per ma part li donaria 'l primer sítial de la rodona; pero no conto que haguem vingut no mès que per assó; pus per cap de nosaltres ha sigut tant carregós lo viatge de la vida, que no l' afalagui 'l recort d' alguna dolsa reposada, ni es tant musti l' arbre del esdevenidor, que no 'n quedi alguna flor ó fulla de las garlandas que somia veurhi penjadas.
Y après que no es pas tota de dol y de tristesa l' inspiració que 'ns escalfa aqui á l' umbreta.
¿No es lo remor d' una abundosa font, amichs meus, no sòn las dolsas refiladas del rossinyol, no sòn sagradas músicas dels boschs
Pàgina:Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans.djvu/7
Aquesta pàgina ha estat revisada.
