Pàgina:Discurso llegit en la inauguració de la Capella del SS. Sacrament de Sant Pau del Camp y restauració dels claustres (1908).djvu/7

despendres d'aquexes fexugues voltes, pera volar pels oberts semicercols vers al cel.
 Y, per últim, si la vostra comanda s'haguès dirigit à un poeta, ¡oh! la gran, la somniadora, la sublim concepció del inspirat, ¡cóm hauria omplert de màgiques evocacions, d' artístiques imatges aquest lloch, desgranantvos, com á perles arrancades de la capdal corona de l'art, la fantasiosa poesia, la sugestiva forsa del misteri que cristallisa en aqueixes obertures de curves moresques, en que la migrada llum que hi filtra no es prou pera esvahir les ombres que envolten les lloses sepulcrals; aqueixa feresa sublim de les velles tombes que s'alsa y engrandeix baix les aclaparadores severitats del art románich. ¡Cóm, al foch creador de sa paraula, enumeraría les maravelles d' aqueixes esbeltes columnes, la valiosa originalitat de sos capitells, en los que les ayroses cistelles y les retallades fulles se retorsen y barreijen ab capritxosoa monstres y dragons, toscament treballats, com si l'artista 's complagués en deixar entre'ls primors del art románich el sagell de barbàrie de la època en que's feu la construcció! ¡Oh cóm la fantasiosa pensa y la cisellada paraula del poeta s'agermanaríen y completaríen pera deixar gravades en enlayrades estrofes la incomparable poesia que durant tants anys ha restat reclosa y amagada entre mitj d'eixes rònegues pa-