Pàgina:Discurso llegit en la inauguració de la Capella del SS. Sacrament de Sant Pau del Camp y restauració dels claustres (1908).djvu/8

rets, pera ressorgir ab tota la riquesa de ses gales, en la gloriosa aubada de la potenta renaixensa de la patria catalana!
 ¡Oh! l' historiayre, l' artista y el poeta, ¡quina joya n'haurían fet del acte que ara celebrém! Pero jo, pobre dona reclosa dins dels estimats, pero reduhits límits de la propia llar, tan sols puch acontentarme en esser breu y vulgar cronista dels esforsos y dificultats que representa la construcció de eixa capella; y, mullant la ploma en la rosada del cor, y escribint en el vell pergamí dels recorts, vos faré una ingènua confessió dels motius que ha portat la meva humil y pobre intervenció en aquestes obres, dihentvos que allá en l'aubada de la meva joventut, quan encara no havia traspassat els primers quinze maigs de la vida, jo n' era feligresa de aqueixa antiga esglesia; jo hi ohia la santa Missa en los dies de festa; y en els feyners, dins la rònega capella que'l foch abrandà, devant de la imatge de Jesús clavat en creu, y de s'amorosa Mare martiritsada pe'ls sofri- ments del séu diví Fill, jo, corpresa per les primeres il·lusions del amor de tota la meua vida, posada als peus de la Verge Santíssima, li contava les sensacions, les temenses y ansietats, que no m'atrevia encara á explicar a la meva bondadosa mare; y la celestial Regina, perdonantme que pensés més ab els sentiments del meu cor que ab aquella espa-