Pàgina:Discurso llegit en la inauguració de la Capella del SS. Sacrament de Sant Pau del Camp y restauració dels claustres (1908).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sa que Ella duya clavada en mitj del pit, escoltá les meves revelacions y atengué 'ls meus preehs. Y després... després ja no vaig ésser més feligresa de la vella parroquia de Sant Pau del Camp, y les felicitats nuvials, fruhides a l'ombra de la capdal iglesia de Santa Maria del Mar me feren oblidar egoistament, ingratament, del apartat camí que menava al rónech temple de Wifred; y passaren anys, ¡molta anys! y un matí me digueren que un foch intencionat havia omplert ab ses flames la capella del Santíssim y carbonisat les imatjes de la Verge y de Jesús elavat en creu; y aleshores... aleshores com nos sol succehir ab tot lo que ja no te remey, se'm presentà ab tota sa cruesa la negror de la meva ingratitut, y junt ab ella, la pobresa de l'apartada iglesia, la poca ajuda que's podia esperar d' aqueixa barriada obrera y cosmopolita; lo molt dificil que les gents piadoses, habitadores de barris més afortunats, vejessin per sos propis ulls l'apremianta necessitat de que'ls cors adolorits per la tribulació, en aquesta urb eminentment proletaria, poguessen, en adequada capella, reconfortar ses ànimes desolades en el sagrat bálsam de la Eucaristia!
 Y aquestes dificultats que jo veya de lluny, el reverent senyor Rector d'aquesta parroquia les presenciava ab totes ses tristes conseqüències; y, com en les caixes de les iglesies pobres, en lloch de capitals de reserva,