Dupré, professor de la Facultat de París. (Al criat.) Prénguili el sombrero y el pardessus, condueixil desseguida a n'aquet salonet de la dreta, (senyala l'altra part) y díguili que jo meteix el cridaré d'aquí a un moment. (El criat surt.) Senyors ara'm tindràn que dispensar, ja tornaràn d'aquí dos díes. El día de demà l'ocuparé tot, ab la consulta que tindré ab aquet gran sabi Francés.
Doctó, aquí te els honoraris, (li dona un billet) sens perjudici de lo que vindrà després de la cura.
Donchs fins a demà passat doctó.
A les seves ordres... (Els clients fan una reverencia y s'en van, y el Doctor Stumper se queda sol y's passeija un moment tot pensatíu.) L'August aquí a New York!... ¡Al cap de vint y cinch anys que no m'ha vist!... y aquí a casa!.. ¿qué deu volé...? Y... ¿quí li deu haber dit que jo soch...? En fi... es un bon xicot y no'm comprometerà... li seré franch... sí!... val més... qu'ell es molt noble y ha sigut el meu millor amich.
(El Doctor Stumper descorra el portier de la dreta, obra la porta, y dona pas a l'August, que apareix tot respectuós.)
El Doctor Stumper!...