¡August! que no hem coneixes? Soch jo... (L'August se queda parat y s'el mira com no coneixentlo.) Jo! el teu antich condeixeble y company, en Matíes Patacot...
Tú!... sembla impossible!!... però si ets totalment diferent. Es veritat que fa vint y tants anys que'ns varem separà... no obstant... els ulls, sí! son els meteixos... ¡però, com t'has trasformat! Y com ets arribat a ser tan sabi?... tú... tan... tan...
Sí! digau clar! Tan tarambana y tan gandul... Donchs ja t'explicaré... però assentat, home assentat, y dígam que redimonis te porta aquí a América, tú que a París ets académich, y directó d'un laboratori de Química Biológica... y qué se jo!
Ja veuràs, el Gobern, a instancies de la Facultat de Medecina, m'ha encarregat d'una missió científica. Sembla que'n aquet país de la Unió Americana s'ha presentat una enfermetat extranya en els bous que podría contagiarse, en certes circunstancies a la especie humana. Y jo vinch encarregat per estudiarla detingudament.
Y com diastre has vingut a trobarme? ¿que ets sabut...?
Al arribar ahí al Hotel, després d'aposentarme, vaig baixà a menjà al Restaurant, y allí vaig sentir uns d'una
