¡Bo! Ara que jo m'hi tornat serio, tú t'has tornat bromista. Y donchs ¿qué vols qu'em presentés com quan estudiavam a París, ab aquella americaneta de vellut, que de tan curta quasi era deshonesta, els colls a la mosquetera, el pentinat a la Capúl, un projecte de bigoti a la borgonyona, y aquell bulet gris de mig llonguet... Jo hauría estat ben fresch. Tothom m'hauría dit ximple, y haurían tingut rahó!
Donchs ara deus haver estudiat molt, per...
Gens!... Però parlem del temps en que eram estudiants, parlem d'aquell París tan hermós! pàrlemen; jo després ja t'explicaré com he adquirit la gran reputació. ¿Qué tal París, es gaire diferent?
Bastant. Se comensa a semblà una mica a n'aixó. S'americanisa tot. Per tot automóvils, motocicletes, voiturettes, que passan com un rayo. Els antichs fiacres, han cedit el puesto als taximetres. Per tot arreu grans llums eléctriques, molta llum! y músiques de Tzigans en els restaurants y grans cubarets, y a tot hora hi beuen champagne. Ademés ara preponderen les tabernes luxoses, algunes muntades a la Alemana. Però no s'hi veu aquell bon gust que hi havía en el nostres temps, ni aquells carruatjes tan elegants y correctes ab aquells caballs, ja no hi ha passeig al Bois de Boulogne; res! que tot ha cambiat. Es a dir, tot, tot lo exterior, lo que embadaleix els forasters. En cambi, aquell París sério é íntim, dels homes de ciencia y dels artistes, aquet encara es el meteix, y potser se prepara a ésser més gran.
