Aquesta pàgina ha estat validada.
___________
Traducció de Sófocles.[1]
___________
PERSONATJES.
| Edipo. Lo gran sacerdot. |
Jocasta. Un missatjer. |
L' acció passa á Thebas en la plassa pública. Se veu lo palau del rey, lo temple de Apolo y las estatuas de'ls Dèus.
Edipo. Fills meus: jovensana posteritat de l'antich Cadmo,[2] ¿quín es l'afany que 'us aplega sobr' aquestos esglaons, portant en las mans vostras los rams de los suplicants?[3] L'incens de los sacrificis fumeja en tota la ciutat, la qual retenteix entre mitx d' himnes y gemechs; y no volguentme valdre d'un altre pera coneixer vostras desgracias, jo mateix en persona vinch aquí; jo, lo rey Edipo, nom que totas las bocas ab afany pronuncian. Digam, donchs, bon vell, tu á qui pertany parlar en nom de tots los demés, digam: ¿quín es lo motiu que 'us aplega? ¿Es, per ventura, la temença? ¿Es per implorar protecció als Dèus? Penseu que'l meu afany es lo de poguervos socorre; y que fora necessari esser insensible per no trobarme conmogut á la vista d'aytal espectacle.
Lo gran sacerdot. Edipo, soberá del meu pais, tu veus be la multitut que s'agombola al entorn dels altars de devant lo teu palau.[4] Mira á los tendres infants qu'á duras penas poden sostenirse y á los pobres sacerdots doblegats sots lo pès de llurs anys, y, junt ab mi, Pontífice de Jupiter, á lo mes escullit de la juventut. Contempla á lo restant del poble, com, portant rams d'olivera, s' espargeix per las plassas públicas enfront los dos temples de Pallas[5] y aprop l'altar profetich del Ismenos;[6] puix Thebas, tu clarament ho veus, habent sigut tan de temps combatuda per l'oratje, debades intenta lliurar lo seu cap de lo mar de sang en qu'está afogada. La mort destruheix los germes dels fruyts dins las entranyas mateixas de la terra, la mort fereix tots los remats de bestiar, y la mort fa perir á l'infant en lo ventre de sa mare. Una divinitat enemiga, la pesta devoradora, assola á la ciutat, mermant la nissaga de Cádmo, y lo negre Pluton s'enriqueix ab nostres dolors y nostres gemechs.[7] No es que nosaltres vullám igualarte á los Dèus, quan venim á demanarte socors aquestos infants y jo; ho fèm perque veyem en tu á lo primer dels mortals, pera conjurar las desgracias de la vida y l'enuig d' aquells; puix tu ets lo qui apareixent á la ciutat de Cádmo sens haber estat advertit per cap de nosaltres, l'has lliurada del tribut que pagava á la crudel esfinge,[8] habente tornat nostre deslliurador ab l'ajuda dels Dèus; y per est motiu encara avuy acudim com á suplicants á Edipo, qual poder tots reverenciém, demanante que cerquis quelcun remey per las nostras desgracias, ja sia que un Dèu t'il-lumini un de los seus per medi d'oráculs, ó be un home ab llurs concells, puig sapigut es que los concells dels homes d'experiencia sempre donan bons resultats. Vina donchs, ¡oh lo mellor dels mortals! á reanimar aquesta pobre ciutat abatuda; vetlla per nosaltres, ja qu'ets tu á qui ella aclama per son deslliurador recordant los teus serveys passats; y fes de manera que lo teu regnat no'ns puga dur may á la memoria qu'apres de haber sigut salvats per tu, nos has deixat caure altre vegada al abím. Tornans, donchs la seguretat, y no desmenteixes los felissos auspicis ab los quals vares restablir nostra fortuna. Pensa, si has de seguir essent lo rey de nostre pais, qu'es preferible gobernar sobre ciutadans, que no pas en una ciutat falta de habidors. Y sino, digam; ¿te pareixeria be una fortalesa sense soldats y un barco sense mariners?
Edipo. Fills ben dignes de pietat, prou me faig cárrech de l'afany qu'aqui'us porta: si jo se be que tots sufriu, pero en aquest comú sufriment ningú sufreix tant com jo, puig quiscun de vosaltres no experimenta mes que son propi dolor y no aten al dels demés, quan lo meu cor al ensemps que deplora vostres mals, pateix també per los de Thebas y los meus. No teniu necessitat de deixondir ma vigilancia al figurarvos qu'está ensopida, que bastant he ofert y lo meu sperit inquiet ha cercat mes de un medi de salvació.[9] Lo sol remey que la reflexió
- ↑ Al empendre la traducció del Edipo Rey, ab cual cárrech nos ha honrat molt mes de lo que mereixiam nostre ben volgut amic, lo senyor Briz, dech advertir que m'ha ajudat bastant á ferla, mon company, l'erudit Doctor en filosofia y lletras, En Manel Morros. Ho faig constar, pera pagarli lo deute de agrehiment qu'ab ell tenia contret.— Lo Traductor.
- ↑ Cadmo era reconegut per lo fundador de Thebas.
- ↑ Los suplicants duyan en llurs mans brancas d'olivera, cobertas de cintas de llana quo col-locavan sobre l'altar de'ls Dèus.— Vej, Los suplicants d'Esquilo, vers 332 y Los suplicants, d'Eurípides, vers 237 y 258.
- ↑ Devant la major part de las casas de alguna importancia s'aixecavan altars, y qualques vegadas estatuas consagradas á los Dèus tutelars, sobre tot á Apolo, (Vej. Alectra. vers 637 y 373, pag. 164 y 426. Aristófanes, Las vespas, vers 875, Plauto, Curculio. I,I,71.).
nun ara veneris hoec est ante horum fores. - ↑ Segons l'escoliasta hi havia á Thébas dos temples consagrats á Minerva: l'un ab lo nom d'Onceo y l'altre ab lo nom d'Ismenia. Alguns donavan á Minerva los noms d'Alalcomenia y de Cadmeana. Esquilo en los set C. Theb. fá menció de Minerva Oncea, vers 164 y 487 y Pausanias IX. XII, 2.
- ↑ Hi habia un temple d'Apolo en las voreras del Ísmenos, riu de la Beocia, d'hont aquest Dèu rebé lo nom de Ismaniá. (Pausanias, IX, 10) (Erodoto, VIII vers 134.)
- ↑ Aquesta descripció de la pesta, de la qual lo choro tornarà à parlar (Vers. 168 y següents,) sembla indicar un recort recient de la qu'habia assolat á Aténas durant lo segon any de la guerra de lo Peloponés (Vej. Tucydides, II, 49,) Ab ella fora fácil lo trovar una fetxa aproximativa de la representació de l'Edipo Rey. En quan á la expressió poética, La Fontaine, parlant de la pesta, ha dit també:
capable d'enrichir en un jour l'achéron. - ↑ Se donava lo nom d'esfinge á un monstre fabulós qu'aparegué en una montanya vehina de Thebas, poch temps après de la mort donada per Edipo á lo seu pare.
Edipo, á qui los Thebans habian promés la ma de Jocasta, y lo poder soberá, si'ls lliurava d'aytal calamitat, se presentá un jorn á la esfinge, y preguntat per ella «quin animal era lo qui tenia quatre peus al dematí, dos durant lo jorn y tres á la nit,» contestá ell que l'home; perque s'arrastra ab las mans y los peus mentres se troba en la infantesa y s'apoya ab un bastó quan arriba á vell. Llavors, conforme á la decissió del orácul, la esfinge va llençarse al mar.— Ν. de lo T. - ↑ Virgili (Eneida I. vers 680,) ha dit també:
nunc ego sopitum somno.
