Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/2

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



m'ha descubert, al instant lo he posat en práctica: lo fill de Meneseo, Créon, lo meu cunyat, ha anat per ordre meva al temple de Delfos á preguntar al Dèu per quins vots ó per quins sacrificis jo podria salvar aquesta ciutat. Conto ja ab ansia lo temps que va eixir d'aquí y m'inquieta la seva ausencia, puig s'allarga mes de lo convenient; pero tan bon punt ell regressi jo seré llavors ben culpable sino executo las ordres del Dèu.
Lo gran sacerdot. Apropósit n' has parlat, donchs m'anuncian ja l'arribada de Créon.
Edipo. Fés, diví Apolo, que puga lo seu felis retorn portarnos la salvació que lo seu aire jojós sembla pressagiar.
Lo gran sacerdot. Segons las apariencias arriba molt content: d'altra manera no vindria ab lo cap engarlandat de llorers.[1]


Enrich Franco.


(Seguirà)

  1. La corona era, en general, signe d'una felís notícia. (Vej. Electra, pag. 71, Tito Livi XXIII, 11, Pluto vers 21.)