Aquesta pàgina ha estat revisada.
Edipo. T'en vols anar y deixarme d'una vegada?
Créon. Ja me'n vaig; y encar que'm manqui ta estimació, als ulls d'aquestos sempre seré 'l mateix. (Ix.)
Lo chor. (Antístrofa 1.ª) Tú, Jocasta, per que no t'emportas á Edipo al palau?
Jocasta. Es que desitjo saber lo qu' ha passat.
Lo chor. Las paraulas han fet naixe una sospita incerta y s'han acusat injustament.
Jocasta. Tots dos?
Lo chor. Si.
Jocasta. ¿Y qu' es lo que s'han dit?
Lo chor. Jo crech que lo millor fora oblidarho; bastants mals nos atormentan.
Edipo. Veus? Tas intencions son bonàs, y, no obstant, fereixes lo meu cor.
Lo chor. (Antístrofa 2.ª) Príncep, ja ho he dit, y no una vegada sola; semblaria que no tingués seny y hauria perdut tota rahó, si t'abandonés despres d'haver lliurat á ma benvolguda patria en los seus dias de perill; per lo tant, cálmat y segueix essent lo nostre guia, si es que pots.
Jocasta. Pels Déus. digam quina es la cosa qu' ha pogut exitar en tú un aytal enuig.
Edipo. Te vaig á notificar (puig te respecto mes que n'aqueixos.) las cosas qu' ha tramat Créon contra mí.
Jocasta. Parla y esplicam clarament lo motiu de la la disensió.
Edipo. Ha dit que jo havia estat lo matador de Layus.
Jocasta. Τ'ho ha dit ab convicció propia ó per haverho sentit d'un altre?
Edipo. M'ha tramés un miserable endevinayre; en quan á ell s'ha abstingut d'acusarme.
Jocasta. Be, donchs; deixa estar tot aixó y escoltam, puig no hi ha cap mortal qu' entenga en l'art d'endevinar. Jo 't donaré, ab pocas paraulas provas d'aquestas cosas. En altre temps, un orácul dictat á Layus, sino pel mateix Febo, per sos ministres,[1] li digué que l seu destí fora lo de morir á mans del fill que jo tindria de tú; y, no obstant, se conta que taurs estrangers l'han mort en un cami que 's divideix en tres brancas. Encara no feyan tres jorns que havia nascut lo fill, que Layus, haventlo lligat pels peus, lo feu abandonar per mans estranyas en una montanya deserta.[2] Com se veu, donchs, Apolo no ha realisat la predicció de que 'l nascut fos lo matador del seu pare, ni que Layus morís, com ell temía á las mans del seu fill. Tals eran no obstant los vaticinis del orácul; pero dels quals tu no n'has de fer cas. Lo que un Déu vol fer coneixe, ja ho sap demostrarho faciiment.
Edipo. Oh, quina incertitut d'ánima y turbació d'esperit m'has causat ab lo qu' acabas de contarme!
Jocasta. Y quina es aquesta incertitut que 't fa parlar.
Edipo. No has dit tú que Layus fou mort en un cami que 's divideix en tres brancas?
Jocasta. Si, en efecte; y encara no s' ha expressat lo contrari.
Edipo. Y ahont es aquest lloch qual desgracia va succehir?
Jocasta. Lo pais s'anomena Fósida, y un cami dividit condueix desde Délfos y de Daulia á n'el mateix punt.
Edipo. Quán de temps ha trascorregut apres d'aquestas cosas?
Jocasta. Fou anunciada esta nova á la ciutat poch temps avans que tú vinguesas á gobernarla.
Edipo. Oh Júpiter! ¿Qu' es lo que t'has proposat fer de mi?
Jocasta. Pels Déus, Edipo, ¿á qué venen aquestos pensaments?
Edipo. Digam: Quina talla y quina etat tenia Layus?
Jocasta. Era alt, lo seu cap comensava á emblanquirse, y sa cara no 's diferenciava molt de la teva.
Edipo. Infortunat de mi! Sens sapiguerho he llansat sobre meu imprecacions terribles!
Jocasta. Qu' es lo que dius! Príncep, lo teu aspecte m'espahordeix.
Edipo. Tremolo de por á la suposició de que l'endevinayre hi haja vist clar; pero tú 'm podràs provar la veritat si 'm dius una cosa sola.
Jocasta. Jo contestaré á lo que 'm preguntis ab tot y lo meu temor.
Edipo. Ell partí d'açi ab poca escolta ó be acompanyat de un nombrós seguiment?
Jocasta. Tots junts eran cinch, entre 'ls quals hi havia un heralt,[3] y un sol carro conduhia á Layus.
Edipo. Si, ja hi veig claramant... Pero ¿qui ha estat lo qui t'ha trames la noticia?
Jocasta. Un dels seus servidors que va venir y que fou l'únich que 's va salvar.
Edipo. Se troba encara en lo palau?
Jocasta. No per cert, puig après que va arrivar, que 't vejé á tú en lo trono y sapigué que havia mort Layus, prenentme de la ma 'm feu la súplica de que l'enviés al camp á guardar remats, á fi de tindré lo més lluny posible la vista d'aquesta ciutat. Jo, com qu' ell era un servidor que no solsament mereixia aqueixa gracia, sino un altra encara molt més gran, vaig accedir gustosa á la sua petició.
Edipo. Fora possible ferlo venir ben prompte?
Jocasta. Fácil es; pero ¿per qué ho desitjas?
Edipo. Temo que no hajan dit massa cosas de mi, y per est motiu vull véurel.
Jocasta. Ja vindrà, donchs: mes jo també, príncep desitjo sapiguer las cosas que't fan sofrir.
Edipo. En mitj de una tant penosa incertitut no pucll pas negarte lo que 'm demanas; y, en efecte, ¿á qui millor que tú ho podria dir, trobantme en una aytal situació? Lo meu pare, ha estat Polibi 'l de Corinto; y ma mare, Merope[4] la de Doria.[5] Jo era considerat com 'l primer ciutadá de Corinto, avans de que succehís un aconteixement no digne de ma inquietut, pero si suficient per enutjarme. Un home que 's trobava ubriach en mig lo vi d'un festi, digué que jo era fill suposat del meu pare. Ofés per aquell agravi, vaig contenirme, si be qu' ab pena, durant tot aquell dia; pero al següent ne fiu sabedors de la calumnia als que m' havian donat lo sér. Ells, com tú compendrás clarament, s' indignaren contra 'l que havia proferit ay-
- ↑ Sacerdots d'Apolo, encarregats de trasmetre 'ls oráculs. (N. del T.)
- ↑ Aquesta montanya era 'l Cyteron; pero 'l poeta no l'anomena, puix poch á poch va presentant totas las circunstancias que dehuen revelar á Edipo la terrible veritat.
- ↑ Apolodoro anomena á n'aquest heralt Polifonte.
- ↑ Segons Ferécydes, la esposa de Polibi s'anomenava Medusa y era filla de Orcilochos; altres l'anomenan Antióchides, filla de Chalcon, y Apolo l'anomena Peribea.
- ↑ O sia, nascuda en lo Pelopones.
