Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jocasta. Capdills de la terra; he pensat anar als temples dels Dèus per oferirlos aquestas coronas y perfums que duch en las mans, ja qu' Edipo s'entrega massa á distints pesars, y no solsament no compara com home sensat als nous oráculs ab los d'avans, si no que s'abandona á tot lo qu' exita los seus terrors. Ja que 'ls meus conçells en res son estimats, a tú ofereixo ¡oh Apolo de Lysia! aqueixas ofrenas, puix ets qui mes aprop se troba de mí, suplicante que 'ns proporciones un felís desenllás y calmis aquest tremolor que tots sentim mirant á Edipo consternat com un pilot en una tempesta.



___



Un missatjer. Podré sapiguer de vosaltres, oh estrangers, hont cau lo palau del rey Edipo? Sino diguéume hont se troba, si es qu' ho saveu.
Lo chor. Aqueix es lo seu palau, y ell se troba dins; y aquesta es la mare dels seus fills.
Lo missatjer. Que la felicitat l'aixaplugui sempr' ab sas alas, per esser la digna esposa d'ell.
Jocasta. Y á tú també, estranger, ja que d' aixó 't fa digne lo teu bondadós llenguatje. Pero, digam: ¿per qué has vingut, y qu' es lo que vols anunciar?
Lo missatjer. Bonas novas per ta casa y pèl teu marit.
Jocasta. Quinas son aquestas, y de part de qui vens?
Lo missatjer. De Corinto. Lo que 't vaig á dir, t' alegrará, pero tal vegada també 't causará aflicció.
Jocasta. Quina es la nova? ¿Cóm pot produhir aquest doble efecte?
Lo missatjer. Se deya entre 'ls habitans de Corinto qu' anavan á proclamar rey á Edipo.
Jocasta. Pero qué, 'l vell Polibi no es ja en lo trono?
Lo missatjer. No per cert, puig ha mort.
Jocasta. Qu' es lo que has dit! Polibi ha mort?
Lo missatjer. Que 'm veja jo com ell sino dich veritat.
Jocasta. Dona,[1] corra á anunciarho al teu amo. Ahont sou oráculs dels Déus? Ell que fugi d' aquest home per por de matarlo, ara resulta qu'ha mort per son destí y no per ma d'Edipo!



___



Edipo. Jocasta, ma benvolguda esposa, per qué m'has fet eixir del palau?
Jocasta. Escolta á aquest missatjer, y reflexiona fins ahont han vingut á parar los respectables oráculs del Dèu.
Edipo. Qui es aquest home, y qu' es lo que 'm vol dir?
Jocasta. Ve de Corinto, per anunciarte que ton pare Polibi ha mort.
Edipo. Es cert? Repeteixmo un altra vegada.
Lo missatjer. Si es precís comensar per çó, sápigas que 'l teu pare ja ha finat.
Edipo. Ha estat causa d'un crim ó d'una malaltia la sua mort?
Lo missatjer. Los cossos vells moren al més petit embat.
Edipo. L'infelís, á lo quesembla, ha mort de malaltía.
Lo missatjer. Y sobre tot de vellesa.
Edipo. Y qui es que voldrà consultar ja més l'altar profétich de Dèlfos ó la veu dels aucells? Aquets qu' havian dit que jo fora lo matalor del meu pare, se troban ab qu' ell ja reposa sota terra y jo encara estich aquí,[2] ignocent de la sua mort, á no ser que li haja ocasionat lo dolor de ma pèrdua, que fora l'únich ab que l'hauria pogut causar. Pero en fí, Polibi ja ha devallat als inferns, duhentsen ab ell aquests oráculs de cap estima dignes.
Jocasta. Acas açó mateix no t' ho havia dit jo avans?
Edipo. Es molt cert; pero estava trastornat per lo temor.
Jocasta. Oblidau, y no tornis á pensar mes en eixas cosas.
  1. Jocasta se dirigeix á una de las donas que la segueixen.
  2. Thebas.