Aquesta pàgina ha estat revisada.
Edipo. Be, pero ara no hauré de temer l'esser lo marit de ma mare?
Jocasta. Qué pot temer l'home, essent com es governat per la fortuna y no podent llegir en lo pervindre? Lo millor, es entregarse al atzar y viure com se puga. Tú no temis mullerarte ab ta mare: los mortals somnian tantas cosas... Aquell que no fa cas de res, es lo qui viu més felís.
Edipo. Tot aixó estaria molt ben dit, si la que m'ha engendrat no fos encara viva; pero per mes que tú 'm parlis molt prudentment, no puch menys de temer mentres ella no mori.
Jocasta. No obstant; la mort del pare te deu despreocupar.
Edipo. Hi convinch; pero resta encara la temensa de la que viu.
Lo missatjer. Mes, per quína dona teniu tanta por?
Edipo. Per Merope, la muller de Polibi.
Lo missatjer. Pero, qu'es lo que'us fa temer tant á n'ella?
Edipo. Un terrible orácul tramés pels Dèus.
Lo missatjer. Pots esplicármel, ó no es permès que 'l sàpiga un altre?
Edipo. Si, per cert; Apolo 'm va previndre un jorn que jo pendria estat ab ma mare y vessaria ab mas mans la sanch del meu pare. Vet-aquí lo que m' obligá á allunyarme per tant temps de Corinto, felisment en veritat... pero es tant agradable de veure á n'aquells que 'ns han donat lo ser!...
Lo missatjer. Llavors, tú 't vas expatriar tement lobcumpliment del orácul?
Edipo. Si, puig no volia esser lo matador del meu pare.
Lo missatjer. Príncep, ja que so vingut per servirte, per que no t'he de detraure d'aquest cuidado?
Edipo. Jo recompensaria ben dignament lo teu servey si ho fesses.
Lo missatjer. Ab la esperança d'aquesta recompensa per quan tu vajas á Corinto, es per lo que he vingut.
Edipo. Jo may mes tornaré aprop dels qui m' han engendrat.
Lo missatjer. Home, en fí; es ben vist que 't trovas en un error.
Edipo. Qu' es lo que dius? En nom dels Dèus, explicat.
Lo missatjer. Es aquest lo motiu que t' impedeix lo tornar á patria?...
Edipo. Si, en efecte, puig temo que no 's cumpleixi lo que va dir l'orácul d'Apolo.
Lo missatjer. Tems cometre algun crim contra 'ls teus pares?
Edipo. Açó mateix es lo que 'm dona l'espant que may me deixa.
Lo missatjer. Dons sápigas que t' alarmas sens motiu.
Edipo. Com, sens motiu, si so fill de Merope y Polibi?
Lo missatjer. Cap llas de sang t'uneix ab aquest últim.
Edipo. Qué acabas de dir? Polibi no es lo meu pare?
Lo missatjer. Lo mateix que jo.
Edipo. Y cóm un estranger pot expresarse aixis?
Lo missatjer. Perquè ni ell ni jo t'havem engendrat.
Edipo. Llavors, per quina causa m'anomenava fill seu?
Lo missatjer. Perque tú ets un present que jo vaig ferli un jorn.
Edipo. Y cóm m' estimava tant, haventme rebut d'una ma estranya?
Lo missatjer. Perquè estava privat de fills, y 't va consagrar sa tendresa.
Edipo. Pero quan tú 'm vas entregar á n' ell, m'havias comprat ó be eras lo meu pare?
Lo missatjer. Te vaig trovar en los apartats boscos del Citheron.
Edipo. Qu' era lo que 't conduhia per aquells llochs?
Lo missatjer. Los remats que guardava.
Edipo. Eras, donchs, pastor que cobrava salari?
Lo missatjer. Si, fill meu; y llavors vaig esser lo teu salvador.
Edipo. De quin mal me condolía, quan me trovares en un estat tant miserable?
Lo missatjer. Las conjunturas de tos peus poden recordarteho.
Edipo. Per qué fas esment d' aquest dolorós recort?
Lo missatjer. Jo vaig deslligar los nusos qu' 'ls atravessavan.
Edipo. Que indignes bolquers varen abligallar ma infantesa!
Lo missatjer. Aquesta trista aventura 't feu donar lo nom que portas.
Edipo. Pels Déus, digas: fou ma mare ó 'l meu pare qui 'm tractá aixís?
Lo missatjer. No 'u se. Aquell que 't va entregar á mí, sap aquestas cosas molt millor que jo.
Edipo. Llavors tú 'm reberes d' un altre?
Lo missatjer. Si, d'un pastor que 't posà en mas mans.
Edipo. Qui era aquest pastor? Podrías férmel coneixe?
Lo missatjer. Era un dels servidors de Layus.
Edipo. D'aquell qu' en altre temps fou rey d' aquet país?
Lo missatjer. Del mateix; y lo criat era 'l seu pastor.
Edipo. Encara viu? ¿Podria veurel?
Lo missatjer. Los habitants d'aquesta ciutat, ho sabrán millor que jo.
Edipo. Hi ha algú dels presents que conega al pastor del qual aquest missatjer parla, y que, per consegüent, l'haja vist ja en lo camp, ja aquí mateix? Que m'ho diga, puig lo moment es arribat d'esclarir aytal misteri.
Lo chor. Jo, á la veritat, penso que no es altre sino aquell del camp á qui tú també desitjavas veure avans; pero Jocasta ho podrá dir mellor que ningú.
Edipo. Muller, creu's tú qu' aquell que fá poch desitjavam fer vindré, sia 'l mateix de qui 's parla?
Jocasta. Pero, qui es aquest de qui ha parlat lo missatjer? Creume, no 'n fasses cas, ni vulias tan sisquera recordarte de cosas qu' han estat ditas á la babalá.
Edipo. No m'aconsellis aixó. Après d'haver rebut eixos indicis, vull descobrir lo misteri del meu naixement.
Jocasta. Pels Dèus! No cerques averiguarho si estimas en quelcom la tua vida. Bastants son los torments que m'aclaparan!
Edipo. Anímat; puig encar que descendescas de tres generacions d'esclavas, aquest afront may podria caure sobre teu.
Jocasta. T'ho suplico; no penses en aixó.
Edipo. No'm persudirás, per més que que digas, de que renuncie á coneixe clarament aquestas cosas.
Jocasta. Pensa, y veuràs com lo meu es 'l millor conçell.
Edipo. Massa temps fá que m' afligeixen aquestos millors conçells.
Jocasta. Infelís! Plasquia á Dèu que may sápigas qui, ets!
Edipo. Hi ha algú que vaja á cercar al pastor? Deixeu entre tant, que, comparantlo ab lo meu,
