Aquesta pàgina ha estat revisada.
Un segon misatjer. [1] ¡Oh habitants los mes respectables de Tebas! Quinas desgracias anau á sentir y quants d'infortunis teniu que veure! Gran será l'aflicció que s'apoderará de vosaltres, si per amor á la patria serveu encara algun interés envers la familia dels labdacos! Ni las aygas del Ister ni las del Faso serian suficients pera rentar las tacas amagadas dins aquest palau;[2] y no obstant, altres desastres voluntaris restan que sabreu aviat, Ah! De tots 'ls mals, los mes crudels son aquells qu' un mateix se'ls ocasiona.
Lo chor. Res pot haverhi mes horrorós que lo que nosaltres sabem ja: per lo tant, qu' es lo que
pots afegirhi?
Lo segon misatjer. Pocas paraulas bastarán pera dírvosho y pera vosaltres coneixeu. ¡Jocasta ha
finat!
Lo chor. ¡Oh malhaurada! Y quina ha sigut la causa?
Lo segon misatjer. Sa propia voluntat. Lo que sa mort ha tingut de mes dolorós no ho podeu imaginar, puig no 'u heu vist: pero ja 'us manifestaré jo 'ls sofriments d'aquesta desgraciada, si es que la memoria m'es fidel. Aixit qu' ella, folla de desesperació, ha traspassat lo llindar del palau, se n' ha anat directament á sa cambra nupcial y s'ha arrebassat la cabellera ab las duas mans. Ha tancat la porta ab furia, invocant l'ombra de Layus y recordantli l'antich enjendrament del quin va eixir lo fill que havia de matar al seu pare y á n' ella mateixa havia de donarli altres infants, y ha sanglotat sobre aquell llit hont, doblement desgraciada, infanta un marit de un marit y á fills seus de un propi fill! Després d'aixó no se com ha mort, puix Edipo, entrant precipitadament y donant grans crits, ha impedit lo véureho, fent que nostres ulls se dirijissen á n'ell que corria de un costat al altre, suplicantnos que li dessem una espasa y li diguessem ahont trobaria á la muller sua y no 'u era; aquella qu' en lo seu mateix ventre l'havia dut á n' ell y á n' els fills d'ell. Al veure son furor, un dels Dèus, puig no fou cap dels qu' estavam presents, li ha mostrat, y Edipo donant un crit terrible, y com empès per un guia, s'ha tirat contra la porta la ha fet saltar y s'ha ficat dins la cambra, hont nosaltres havem vist á Jocasta penjant de la corda que li ha ocasionat la mort. L'infelís, ab espantosos crits, li ha tret lo funest lligam que li nuava l coll, y tan prompte com la malhaurada ha caigut estesa en terra, un espectacle horrorós s'ha presentat á nostre vista: li ha arrencat las gafetas d'or que li juntavan los vestits, y ha fet us d- ellas pera colpejarse 'ls ulls, exclamant: No vull quesufriu mes ab mos infortunis y mos crims! D'açi en avant, voltats de tenebras. ja no veureu á n' aquells á qui may deviau haver vist, ni coneixereu als que m'era tan dolç coneixe! Y en tant que pronunciava estas paraulas, anava colpejant y fentse malbé las parpellas, eixint de sos ulls un doll de sang negre que li anava mullant las galtas. Aquests mals li son vinguts de part dels Déus; y no ha estat un sol lo desgraciat, sino que 'ls sofriments dels dos han juntat l'infortuni d'ell y d'ella.[3] Aquella antiga felicitat, avans tant brillant, ja no existeix: no restan mes que gemechs, crim oprobi y mort! Totas las desgracias se troban reunidas.
Lo chor. Y ara, què fa l'infortunat?
Lo segon misatjer. Crida que s'obrin las portas y que s'exposi á la vista dels Tebans á n' el parricida, á n' el.....de sa mare. No vull pas repetir sas impías paraulas. Diu que vol fujir per sempre d'aquesta terra, y no romandre ni una estona mes en aquest palau malehit per ell mateix; pero necessita forças y un guia; lo seu mal es massa gran perqué 'l puga soportar. Tú mateix t'en podrás fer cárrech, puix las portas se badán y ell vé; fixathi, y veuràs un es-
- ↑ En las tragedias antigas hi havia un peísonatje (missatjer) encarregat d'anunciar los aconteixements que passavan fora del punt hont s'esqueya la acció, y un altre encarregat de comunicar lo que passava darrera l'escena. Esquilo va esser lo primer que feu eixir en las taulas aquestos dos personatjes.
- ↑ Esquilo y Shaspeare han usat també algunas vegadas la mateixa figura que á n'aqui usa Sófocles.
- ↑ Los dos versos precedents son rebujáts per molts crítichs que 'ls tenen per una modificació d' algun glosista.
