Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



pectacle del que fins un enemich ne tindria compassió.


___



Lo chor. Oh sofriment terrible! Espectacle 'l mes dolorós que haja may pogut veure! Malhaurat! Qué 's lo qu' aixis te ha extraviat? Quina divinitat enemiga ha vingut ajuntar ab ta miseria los mes crudels dolors? ¡Infelis. infelis! Debades te voldria preguntar y enténdret.. .. No puch mirarte.- me fas tremolar de por!
Edipo. Las de mi! Las de mi! Qué infortunat só! ¿Ahónt me trobo? Quina veu retenteix dintre mas orellas?¿Qué t'has fet, oh fortuna?
Lo chor. Una cosa espantosa, impossible d'entendre, impossible de veure!
Edipo. (Estrofa 1.ª) Tenebras espessas y odiosas: nit feréstega y eterna, desgraciat, mil voltas desgraciat! Cóm estich aclaparat al ensemps per mon cru dolor y pel recort de mos mals!
Lo chor. No es d'estranyar qu' en mitj de tants infortunis tingas que sofrir alhora lo present y deplorar lo passat.
Edipo. (Antístrofa 1.ª) Oh amich! Tú ets encara mon servidor fidel. Encara soportas á n' el pobre cech. No, no m'equivoco: ab tot y trobarme rodejat de tenebras, no per açó deixo de conèixer ta veu.
Lo chor. Crudel resolució! ¿Cóm has pogut destruir ta vista? ¿Quíns dels Déus t'ha mogut á ferho?
Edipo. (Estrofa 2.ª) Apolo, amichs meus, Apolo. Ell ha sigut la causa d' aquests terribles sofriments. Cap altra ma mes que la meva me'ls ha arrancat, puig, de que li servia la lium del dia al que sols podia veure objectes de dolor?
Lo chor. Es cert.
Edipo. (Estrofa 3.ª) Qu'es lo que trobaré jo que puga entendre, veure ó estimar ab gust? Trayeume lo mes prompte possible d'aquests llochs; allunyau. amichs, aquesta plaga la mes execrable; aquest sér, d'entre 'ls mortals, lo mes odiat dels Dèus!
Lo chor. Oh Edipo doblement desgraciat! Per ta miseria y pel sentiment que 'n tens, com voldria jo no haverte conegut may!
Edipo. (Antístrofa 2.ª) Mort rebi. qualsevulla qui sia, lo qui 'm deslliurá de la selvatje corda del pastor que 'm lligava 'ls peus, y 'm priva de perdre la vida. Si hagués mort, ni 'ls meus amichs ni jo sofririam un tant gran torment.
Lo chor. També seria aquest lo meu desig.
Edipo. (Antístrofa 3.ª) D' aquest modo, no hauria arribat á esser lo matador del meu pare, ni fora anomenat pels mortals espòs d'aquella que 'm va donar la vida: pero are sols sò un desgraciat, un fill de pares impurs; jo he tingut infants de la que m'engendrà pel meu infortuni, y si algun mal pot haverhi pitjor que tots los altres, Edipo l'ha sofert.
Lo chor. No se si dech aprobar ta resolució, si be per tú millor fora 'l no viure que 'l viure cech.
Edipo. No 'm vullas pas persuadir de que he obrat mal fentho aixís: no m' aconcellis mes, puig jo no se quan hagués anat als inferns, ab quins ulls hauria pogut mirar á mos pares infortunats, haven executat sobre d'ells las mes terribles accions. Creus tú que m'hauria sigut agradable lo veure als meus fills desprès del crim que 'ls ha donat la vida? No per cert. No hauria pogut soportar sa vista. Ja no fituraré mes aquesta ciutat, aquests murs, aquestas imatjes sagradas dels Déus, essent jo mateix qui devant dels Tebans m'ho he prohibit quan ordenava á tots allunyar al culpable! Jo, l'impiu, que 'ls Dèus han designat com un sèr impur, he surtit de la sanch de Layus! Desprès d'haver revelat aixís lo meu afront, podria veure als testimonis de ma culpa ab mirada fixa? Ah, no! Tant de bó pogués tancarme lasfonts del oir; no deixaría de cloure totas las parts del meu cos, ab tal d'esser al ensemps cech y sort; per un mortal sempre es un consol lo no sentir lo sentiment de sa desgracia. Oh Citeron! ¿Per qué 'm vas dar hospedatje? ¿Per qué no 'm matares al instant, á fi de que jamay lo secret de ma naixensa me fos revelat pels mortals? ¡Oh Polibi! ¡Oh Corinto! Palau antich quejo anomenava 'l de mon pare, quin aplech d'impuresas nodrías en mi baix un aspecte tant brillant! Ara jo 'm trobo culpable, nascut de una rassa que ho es com jo. Triple camí; vall ombrívola, testimoni del meu crim; estret viarany, hont s'embrancan los tres camins qu' han begut la sanch del meu pare vessada per mas mans: haveu servat recort dels crims que jo llavors vaig cometre y dels que cometí al moment d' arribar á Tebas? ¡Oh enllás, enllast funest! Tú 'm donares la vida, y après d'havérmela dat, feres entrar ma sanch dintre 'l ventre de la que 'm va portar, formant dels mateixos germes, pares, germans y fills, criminal reunió de donas, esposas y mares, y tot lo que qu' entre 'ls homes haja pogut veures de mes abominable. Pero ja n' hi ha prou. No digam lo qu' es horrible de fer. En nom dels Dèus, apresureuvos, amagueume en alguna terra llunya d' aqui, arrancaume la vida y precipitaume al mar ó en lloch hont no 'm torneu á veure maymés. Atanseuvos, dignauvos tocar á un desgraciat; cregaume, no tingau por, puix cap mortal, fora jo, es capás de soportar aquests mals.
Lo chor. Vet-aquí á Créon que podrá satisfer tas súplicas y ajudarte ab llurs consells, ja qu' es ell qui, en lloch teu, queda encarregat d'aquest país.
Edipo. ¡Ay de mi! Qué voleu que jo li diga? Quint dret tinch pera confiar ab ell, si ab tot lo d'avans m' he mostrat culpable devant seu?