Aquesta pàgina ha estat revisada.
Créon. No vinch pas, Edipo, á insultar los teus mals ni á tirarte en cara cap de tas antigas ofensas; pero si vosaltres, Thebans, no respecteu als homes, respecteu al menys la llum del sol, pare de la vida, y temau exposar un tal sér impur que ni la terra, l'aigua sagrada ni la llum poden admetre. Feulo entrar al moment dins lo palau; sols los parents son los que deuhen presenciar los mals d'un altre parent y sentir sos gemechs.
Edipo. Puix contra lo que jo esperava tractas ab bondat á n'el mes culpable dels homes, en nom dels Dèus escolta: Per lo teu interés y no pel meu mal vaig á parlar.
Créon. Qu' es lo que desitjas obtindré de mí?
Edipo. Que m'allunyis al instant d'aquesta terra y m'envies en lloch hont no puga enrahonar ab cap mortal.
Créon. Ja ho hauria fet, pero desitjava avans sapiguer del Dèu com he d' obrar.
Edipo. Lo Dèu ja ha explicat ben clarament sa voluntat, condemnat á mortal parricida, al impíu.
Créon. Es cert, pero en lo estat d'ara val mes consultarlo per segona volta.
Edipo. Y vosaltres 'us informareu per un home tant miserable?
Créon. Las tevas desgracias provan bastant que 's necessari créurel.
Edipo. Jo t'ho demano; prepara tú mateix los funerals á la que jau morta dins lo palau; es ta germana, y, per lo tant, la justicia t'hi obliga; en quant á mí, que la ciutat dels meus pares, mentres jo visca, no es consideri may digna de tenirme per habitant. Deixam que vaje á viure á las montanyas del Citeron, ma patria, (ahont mon pare y ma mare m'hi abandonaren viu com en ma propia,) á fi de que exhale l'últim suspir per aquells que cercaren la meva mort. Pero ¡qué dich! No será de malaltia ni de cap accident de lo que jo finaré, puig no m'hauria salvat, sino hagués hagut de morir d'una manera horrorosa. Que 's compleixi lo meu desti. No 't recomano ¡oh Créon! als meus fills: son homes y sabrán en qualsevulla part que 's troben guanyarse lo pa; pero deixo duas fillas, duas malhauradas filias, ab las quals, assegudas sempre á la meva taula, nos hem partit lo menjar. Jo te las confío; permétam que las puga encara abrassar y plorar ab ellas los meus sofriments. No desmenteixes ¡oh príncep! la noblesa de ta sang. Estrenyentlas en los meus brassos, creuré encara tenirlas com en lo temps en que veya la llum...pero ¡grans Déus! no es que las sento sanglotar? Créon, apiadat de mí, m'hauria enviat aquests volguts objectes de ma tendresa? Será cert aixó?
Créon. Si, jo t' he procurat sa presencia; coneixia que desitjavas molt johir d'aquesta ditxa.
Edipo. Beneint sías! Que 'ls Déus en pach d'aytal mercè te dongan una sort mellor que la meva. Ah fillas mevas, ahont sou? Atanceuvos, veniu á tocar aquestas mans fraternals qu' han reduhit á un etern vespre los ulls avans tant brillants de vostre pare! Desgraciat de mí, que per'una fatal ignorancia 'us he enjendrat de la mateixa que m'havia dut en lo seu ventre! Ja no 'us puch veure: mes jo vos banyo de llágrimas pensant en l'amargura que us reservo 'ls homes durant lo que resta de la vostra vida. ¿A quína reunió dels ciutadants, á quina festa podreu assistir, sens qu' en cambi dels plahers del espectacle, torneu á vostra casa plens los ulls de llágrimas? Y un cop arribadas á la etat de mullerarvos, quin espós, ¡oh filias mevas! voldrà soportar tota la deshonra que ha caygut sobre 'ls meus pares y sobre vosaltres? ¿Qu' es lo que 'us falta per esser mes desgraciadas? Vostre pare ha mortal seu, ha esposat á sa mare y 'us ha fet naixe de la mateixa que á n' ell li havia dat la vida. Heus' aqui lo que se 'us tirará en cara ¿Qui, al sentir aixó, voldrà murellarse ab vosaltras? No, fillas mevas, no trobaréu marit; vostre destí es lo de consumirvos estérils y sens casarvos. Oh fill de Meneseo, ja que tu ets lo sol pare que 'ls restas, puix ab sa mare ni ab mi ja no hi poden contar, no las abandonis! Pobres y sens espós, que no igualin sas desgracias á las mevas! Son tas parentas; tingas compassió d'ellas: á sa etat, mancadas de tot, no poden confiar mes que ab tu. Prometmho. generós Créon. Allargam ta ma. Y á vosaltres, oh fills meus, be 'us donaria concells si fosseu capassos d'entendrels, pero res mes puch desitjarvos, sino qu' en qualsevol lloch que 'l destí 'us fassa viure, tingau una existencia mes ditxosa que la del vostre pare.
Créon. Entra en lo palau; ja has plorat prou.
Edipo. Encara que sens ganas, precís es obehir.
Créon. Obrar en moment oportú es un mérit.
Edipo. Ja vinch, pero ab una condició.
Créon. Dirla y la sabré.
Edipo. Que m' espulsis d'aquesta terra.
Créon. Als Dèus toca resoldre ta petició.
Edipo. Pero jo so odiat d'ells!
Créon. Aixis 'u obtindràs mes aviat.
