Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Lo Chor. Layus fou mort, segons veus, per viatgers.
Edipo. També 'u he sentit; mes no hi ha testimonis qu'ho pugan assegurar.
Lo Chor. Pero 'l culpable, si es temoròs, quan coneixerà las terribles imprecacions que fa poch han eixit de tos llabis, no seguirá en lo seu silenci?
Edipo. Aquell á qui'l crim no l'espanta, menys por li fan las paraulas.
Lo Chor. Ja hi haura algú qu'ho sabrá descubrir be; y sino, mira, aquí ve'l diví profeta qu'es l'únich qu'entre'ls mortals te 'l dó de la veritat.



___



Edipo. Oh Tiresias! tu qu'ab ton esperit ho abrassas tot, las sciencias y 'ls secrets dels Dèus, las cosas del cel y de la terra; encara que privat de la vista, tu sabs be la plaga qu'assola á n'aquesta ciutat; ab tu sols ¡oh primcep! nosaltres trobem per ella un sosteniment y un salvador. Apolo, si per cas los meus missatgers no t'ho han dit ja, ha contestat á la nostra súplica, expresantnos que'l sol remey per aquest contagi, fora lo de descubrir als matadors de Layus y ferlos morir ó desterrarlos d'aquesta comarca. No'ns neguis, donchs, lo teu socors; consulta en 'l vol dels aucells y valte dels demés recursos del art profétich: salva á Thebas, sálvat á tu mateix, salvam á mí y purificans de la taca que'ns ha deixat l'homey. En tú posém nostra esperança: servir als homes per medi de tots los recursos que donan las ciencias y lo poder, es lo mes gloriós dels travalls.
Tiresias. Pero la ciencia es un do molt funest quan no aprofita á n'al que la posseheix. Be savia fer lo que tú 'm demanas, pero ja ho he oblidat; d' altra manera no hauria vingut aquí.
Edipo. ¿Qué tens? ¡Ab quin descoratjement arribas!
Tiresias. Déixamen tornar; tu y jo sofrirem mes facilment nostras penas si es que 'm vols creure.
Edipo. Fas mal de parlar aixís; puix demostras no sentir amor per aquesta ciutat que t'ha criat, al negarli la explicació del orácul.
Tiresias. Com que tu parlas fora de propósit, jo callo per no haver d' incorre en la mateixa falta.
Lo Chor. En nom dels Deus no't callis pas lo que sápigas, ja que'ns veus á tots postrats á tos peus igual que si fossem suplicats.
Tiresias. Es que vosaltres esteu delirant, pero jo no; y may revelaré mas miserias per no veurem obligat á revelar las tevas, Edipo.[1]
Edipo. Qu'es lo que dius ¡Tú ho saps tot y refusas parlar! Potser vols trahirnos y arruinar á Thebas?
Tiresias. Lo que jo no vuy, es afligirte á tú y afligirme á mi mateix. No 'm preguntis mes, puig es inútil; res sabrás per mí.
Edipo. Oh 'l mes pervers dels homes! (puix ta resistencia irritaria á una penya), no lograré qu'enrahonis? Serás capas de seguir aixís inexorable?
Tiresias. Tú 'm reconvens ab paraulas irritants, y sens veure lo que de tu irrita á n'els altres; no obstant m'ultratjas.[2]
Edipo. Y qui no s' irritaria al sentir aytal llenguatje y al veure lo menyspreu que tú demostras per aquesta ciutat?
Tiresias. Aquest fatal segret se descubrirá per ell mateix, á pesar del silenci ab que jo 'l cubreixo.
Edipo. Si 's deu revelar, just es que me'l digas á mi mateix.
Tiresias. Jo no hi afegiré pas ni una paraula. Desprès d'aixó, lliurat, si vols, dels accesos de ton crudel enuig.
Edipo. Es veritat, si, jo estich tant enutjat, que no callaré res de lo que penso. Sapigas, dons, que 'm sembla qu'ets tú lo qui ha concebut lo pensament del crim y l'haverlo efectuat si es que ta ma mateixa no ha donat lo cop; y sino foses privat de la vista, jo t' acusaria d'haverlo comès sol.
Tiresias. Aixó creus? Donchs jo t'ordeno subjectarte al ordre que has donat, y des de aquet dia no parlar mes ni á mí ni á cap dels Thebans, ja qu'ets tú l'impío qu'envileix aqueixa comarca.
Edipo. Τ' atreveixes á proferir paraulas tant irritants? Creus, per ventura, escaparte del cástich qu'ellas mereixen?
Tiresias. Si, puix m'escuda la força de la veritat.
Edipo. Y qui te l'ha dat á conèixer?[3] Segurament que no es lo teu art profétich.
Tiresias. Tú, que m, has obligat á parlar.
Edipo. Qu'acabas de dir? Repeteixho perqué 'u com- prenga millor.
Tiresias. No 'u has entes á la primera vegada, ó es que vols probarme y ferme parlar?
Edipo. No, no't sò entes prou, y per aixó't mano que ho repetescas.
Tiresias. Donchs jo't dich que tú ets lo matador de Layus, al qui buscas.
Edipo. ¡Visca Dèu, que no m'ultrajarás duas vegadas impunament!
Tiresias. Es bastant aixó per aumentar lo teu enuig?
Edipo. Digas tot lo que vullas; los teus propòsits serán inútils.
Tiresias. Jo t' ho declaro: tu ignoras los esgarrifadors llassos qu'has format ab lo que tens de mes volgut, y encara no coneixes tota ta espantosa desgracia.
Edipo. Pensas tal vegada qu'aquestas injurias quedarán sens lo degut cástich?
Tiresias. Si, si es que la veritat te algun poder.
Edipo. Ella 'n té, no hi ha dupte: pero no 'n ta boca; y tu no pots invocarla, puix se't tancaren per sempre 'ls ulls, las orellas y l'esperit.[4]
Tiresias. Ah desgraciát, que'm retraus lo que ben abiat cada fill de Thebas te retraurá á ne tú!
Edipo. Debades intentas, tu que vius en eternas tenebras, causarme mal á mi ni á cap d'aquells que vehen la llum.
Tiresias. En efecte, lo teu fat no t'obligará á que sufrescas los meus cops; pero Apolo basta, y á n'ell es á qui toca la venjança.
Edipo. Aquestas invencions son de Crèon[5] ó be tevas?
  1. En las paraulas de Tiresias, lo mot grech te un doble sentit: per una part, significa los seus propis auguris ο 'l trist coneixement qu' ell te del passat y del esdevenidor; y per allre, los crims d' Edipo desconeguts d'ell mateix.
  2. Hi ha en las paraulas de Tiresias un doble sentit no mancat d'intenció. Las paraulas del original tot segnificant l'irritació causada per las acusacions d'Edipo, poden entendres també de sa esposa, qu'es al mateix temps sa mare.
  3. Edipo comensa á suspitar que s'ha sobernat á Tiresias, y ja sab qu'es Créon lo qui li ha aconcellat de fer venir al endevinayre.
  4. Lo text diu: "Tú qu'ets cego dels ulls, de las orellas y de sperit.»
  5. per fi esclatan las sospites d' Edipo contra Créon. Après de la noble resposta de Tiresias, ve aquet magnifich troç en qu'Edipo invoca sa fortuna, lo seu poder y sa gran sabiduria á n'l instant mateix en que, sens sapiguerho, ho ha perdut tot.