Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Edipo. Vosaltres haveu fet un vot, y l'objecte d'aquest, qu'es lo de cercar un remey y un alivi á vostres mals, lo podreu obtenir, com vullau escoltar los meus conçells y fer lo qu'exigeix la naturalesa de la plaga. En quant á mí, estrany com só á lo que s' ha dit de Layus y á n'el crim, sols tinch que dirvos que me n'aniré; pero com qu'adelantaría molt poch en las mevas investigacions si avans no obtingués quelcun indici, puix fa sols un moment que'm conto en lo nombre del ciutadants, escolteu lo que mano á tots vosaltres, habitants de Cadmo. Si hi ha algú que sápia qui es lo occisor de Layus, fill del Abdaco, que m'ho descubreixi tot, jo li ordeno; y si la por reté al culpable, qu'eviti l'acusació y s'acusi ell mateix allunyantse sá y lliure d'aquest pais, donchs jo li prometo que no li esdevindrà cap mal. Si algú dels presents, sab que l'matador se troba en terra estranya, que parli; jo li prometo recompensa y li aseguro ademes lo meu reconeixement: pero si calleu, si per temença á vosaltres mateixos ó be per amistat, se desobeheix la meva ordre, escolteu lo que faré llavors: á n'aquest home, qualsevol que sia, prohibeixo á tot habitant d'aquesta comarca hont jo gobernó[1] que'l rebi. que li dirigeixi la paraula, que l'admeti en las oracions y sacrificis divins y que li presenti l' aigua lustral;[2] que tots lo tregan de llurs casas, com si fos l'assot de la patria. Aixís m'ho ha ordenat l'orácul del Dèu que s'adora á Délfos. Cumplint açó, obeheixo al Deu y venjo á n'el rey mort. Jo maleheixo al autor del crim, ja l'haja comés ell sol, ja haja tingut cómplices; y desitjo que, proscrit, arrastri per tot arreu una vida miserable. Si ell, ab mon consentiment, es admés en lo meu palau y á ma llar, caigan sobre mí las malediccions que acabo de dirigir contra'ls culpables. A vosaltres, ús toca, Thebans, executar aquestas ordres, si voleu venjar al Dèu, á mi mateix y á n'aquesta terra ferida per la esterilitat y la cólera del cel.— Encar que'l buscar l'assesí no hagués sigut ordenat pels Déus, era precís no deixar sens expiació un crim qu'us ha arrebassat al vostre rey y al mellor dels homes; es necessari buscar al culpable; y huy día que jo he pujat al trono qu'ell ocupava, que m'he mullerat ab sa esposa, y que'ls meus fills y 'ls seus foran germans, si haguessen viscut, sino que la mala fortuna se havia estés sobre son cap, per tot lo espressat, jo venjaré sa mort com si fos la del meu pare y 'm valdré de tots los medis per descubrir al matador del fill del Abdaco, del descendent de Polidoro, de Cádmo y del bell Agenor. Los que rebujen obehir mas ordres, fassen los Dèus que vejan llurs camps sens espigas y llurs donas sens fills ¡Que morin de la plaga que'ns assola, y si pot ésser, d'una mort encara mes horrorosa! Per lo que toca á vosaltres, Thebans, aprobadors dels meus designis, qu'us protegesca sempre la justicia y que tots los Déus vos sían favorables!
Lo Chor. Puix que tas imprecacions m'hi obligan, parlaré. Jo no he mort á Layus, ni puch indicar al occisor. A Febo[3] pertany, qu'ha ordenat que'l busquessen, lo fer coneixe al autor del crím.
Edipo. Ja es cert lo que dius; pero un mortal no pot obligar als Déus á fer lo que no volen.
Lo Chor. Encare't podria proposar un segon conçell que'm sembla bó.
Edipo. Si á mes ne tens un altre, no temis dirlo.
Lo Chor. Lo poderós Tiresias se parteix ab lo potent Apolo la ciencia del esdevenidor; interrogantlo se podrían obtindré importants revelacions.
Edipo. Tampoch he descuydat aquet camí, puig aconcellat per Crèon li he enviat un segon missatjer; y en veritat m'estranya que trigui tant á tornar.
Lo Chor. En quant á las demés remors qu'han corregut, estánt mancadas de fonament.
Edipo. ¿Quinas son aqueixas remors? Jo vull sapiguer tot lo que's conta.
  1. Hont jo posseheixo 'l poder y 'l trono.
  2. L' aigua lustral, era l'aigua comuna ab la qual s'apagava una teya encesa treta del foch destinat als sacrificis: era l'aygua beneyta dels Pagans.— Ν del T.
  3. Se dona á Apolo lo nom de Febo, com a pare de la llum. Altres vegadas aquet nom servia á n'els poetas per indicar al sol. N. del T.