Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/4

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Edipo. ¿Quina? Un sol fet pot descobrir-ne molts d' altres, com lo cel nos donga un raig d'esperança.....
Créon. Lo sorprengueren lladres, y va morir; no per lo bras d'un sol, sino rendit per un gran nombre.
Edipo. ¿Com un traidor,[1] no habent estat imbuhit per algú d'aqui, haguera tingut aytal atreviment?[2]
Créon. Tals foren llavors las sospitas; pero en mig de nostres mals, la mort de Layus no va trovar venjador.
Edipo. ¿Quins foren los mals que 'us impediren, après la mort del vostre Rey, de cercar als autors del crim?
Créon. L' esfinge, qu'ab llurs enigmas fentnos ocupar d'un mal present, nos fíu oblidar d'un crim encara obscur.[3]
Edipo. Donchs be, jo 'm faré carrech del fet des de son principi y procuraré aclarirlo. Es digne d'Apolo, com també ho es de tu, l'haver demostrat tant interés per aquell que ha mort; vosaltres sempre trobareu en mí un auxiliar llegítim, venjador al ensemps del país y del Dèu. No es per l'amich desconegut, es per mi mateix que jo esborraré aquesta vilesa. Lo matador, qualsevulla que sia també deixaria caure sobre mí sa ma homicida: venjant á Layus, jo 'm defenso a mi mateix. Fills meus. aixequeuvos[4] y emporteusen aqueixos rams suplicants: que un altre reuneixi aqui á tot lo poble de Cádmo; jo estich disposat á fer ho tot. O serem felissos obehint al Dèu, ó caurem al abim de la desgrascia.
Lo gran sacerdot. Fills meus, aixequemnos: la ajuda qu'haviam vingut á demanar, lo rey ja 'ns l'anuncia. Puga Apolo, que'ns tramet aqueixos oráculs, ésser lo nostre salvador y posar fi á la plaga que 'ns assola.



___



Lo Chor. (Estrofa 1.ª) ¡Oh dolça paraula de Júpiter, eixida del rich santuari de Délfos, ¿qué vens á anunciar, per últim, á la brillant ciutat de Thebas? Plé d'un sant horror ¡oh Apolo, Dèu de Dèlos, metje de tots 'ls mals! mon cor s'estremeix y batega de temença, esperant ab un respecte rel-ligiós la sort que tu 'ns reservas ja sia per ara ó be per l'esdevenidor. Responme, donchs, fill de la falaguera esperança..... ¡Oh fama,[5] oràcul inmortal!
(Antístrofa 1.ª) Es á tu á qui jo invoco la primera, filla de Júpiter, inmortal Minerva: y á tu, Diana, sa germana, protectora d'aquesta terra, sentada, dins las murallas de Thebas, sobre un trono gloriós;[6] y á tu també, temible Apolo! Veniu tots tres á socórrens; si llavors qu'un monstre crudel se cernía sobre nostra ciutat, la lliurareu d' aquell assot destructor, veniu també avuy y feu lo mateix.
(Estrofa 2.ª) Grans Dèus, jo sofreixo mals innombrables, tot lo meu poble defalleix y tota la ciencia humana es impotent pera socórrel'; las llavors ja no grillan sota la terra, las mares no poden resistir los crudels dolors del part; y se pot veure voltejar als morts l'un après del altre per entorn del Dèu de las tenebras, ab mes prornptitut que lo rápit aucell ó que la flama indomable.[7]
(Antístrofa 2.ª) Los innombrables enterros despoblan la ciutat; pilots de cadavres falts de sepultura, jehuen, sens' ésser plorats, sobre la terra, qu'es lo lloch hont regna la mort; tendres esposas, mares á qui la etat ha rublert de cabells blanchs, postradas per tots cantons á n'el peu dels altars, imploran, gemegant, lo fi de llurs sofriments. La ramor dels peáns[8] s'ajunta als planys de las veus adoloridas. Tingas compassió d'ellas, augusta filla de Júpiter, y tramétans un socórs aconhortador.
(Estrofa 3.ª) Fes allunyar a n'aquest Dèu funest, aquest Marte crudel, [9] que sens ferro y sens armas, m'espanta ab grans crits y 'm crema ab sos fochs; allunyal de ma patria, ja sia dins las extensas entranyas d'Anfítitres,[10] ó be á las costas inhospitalarias del mar de Tracia: lo que la nit ha respectat, lo dia ho consum: tu ¡oh Júpiter! que disposas del llamp centellejador, aixáfal ab lo teu tro.
(Antístrofa 3.ª) Dèu destructor dels llops,[11] puga lo teu arch ab cordas d'or llençar tas fletxas invensibles y protectoras pera defensarnos, y puga Diana fer brillar sas ardents antorxas, ab las quals va recorrent las montanyas de la Lysia. Y tu, rioler Baco, company de las Bacants, que procedeixes d'aquest país y que portas lo front cenyit ab una mitra d'or, jo t'invoco; vina ab una antorxa encesa á combatrer al mes odiat dels Dèus.
  1. Lo poeta fa mentir á n'el servidor de Layus, qui s'excusa aixis de haber fugit, cambiant al ensemps los recorts d' Edipo.
  2. L'escoliasta diu que aixó va contra Créon, que era lo succesor natural de Layus.
  3. Es á dir, del qual l'autor y las circunstancias eran difícils de descobrir.
  4. «Dels esglaons del altar.» Edipo mana aqui que s'en portin los rams qu'habían sigut depositats sobre l'altar, com símbols de súplica. Vej. Los suplicants d'Euripides, vers 32.
  5. Aquesta personificació poética del orácul se trovará també en lo segon chor, vers 475.
  6. Pausanias, llibre IX, cap. XVII, parla del temple consagrat á Diana dins la ciutat de Thebas. Vej. també á Plutarco, Vida d'Aristides, cap. XX.
  7. La mateixa expressió se trova en Eurípides, Hecuba, vers 608, hont ell l'aplica á n'l'Anarquia náutica, ço es, á la soldadesca indisciplinada. Antígona, vers 810. la filla d' Edipo diu: «Pluto m'arrossega viva al entorn del Aqueró.»
  8. Himnes rel-ligiosos.
  9. S'atribuhian al Dèu Marte totas las plagas, aixis la pesta com la guerra.
  10. Anfítitres era considerada en la Mitologia com á filla de Nereo y de Doris, y esposa de Neptuno.
  11. En Electra, vers 6, Apolo es anomenat «matador dels llops». Aquet nom se pren aqui en lo sentit de deslliurador. No obstant, Píndaro Pytii. I. 75, Horaci, III. Odas, IV, 62. donan també á Apolo lo nom de Deu de Lysia.