Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Lo Chor. (Estrofa 1.ª) ¿Qui es aquell que la profética rassa de Délfos acusa d' haver comes ab sas mans homicidas los crims més abominables? Ja es hora de que precipiti sa fugida ab més promptitut quels rápits corçers, puig lo fill de Júpiter se tira sobre d'ell armat de trons y llamps, mentres lo persegueixen las furias crudels é invitables.
(Antístrofa 1.ª) En efecte: ja ha eixit de las neus del Parnás, esclatant al ensemps, la veu que'ns ordena a tots cercar los rastres del culpable desconegut. Com un taur selvatje va perdut dintre 'ls boschs, en lo fons de las covas y de las rocas, arrosegant los seus mal segurs passos per llochs solitaris, ab l' intent d'allunyar d'ell la oracle eixit del centre de la terra;[1] pero es debades, puig aqueixa veu inmortal voleja sempre al seu entorn.
(Estrofa 2.ª) No obstant l'hábil endevinayre m'ha posat en una tortura terrible, molt terrible. Tinch de creurer ó no en sas paraulas? En bona fé no se lo que pensar. Lo meu esperit sorprès, no llegeix ni en lo present ni en lo passat cosa que puga aclarir las suas incertituts. ¿Quina qüestió hi ha hagut may entre 'ls labdacidas y 'l fill de Polibi?[2] En tota ma vida no he descobert res que m'autorise per malmenar lo nom tant popular d'Edipo, y venjar als labdacidas d' una mort qual autor es desconegut.
(Antístrofa 2.ª) No hi ha cap dupte que Júpiter y Apolo son savis y llegueixen en los cors dels mortals; pero qu' entre'ls homes, un endevinayre ne sápiga mes que jo, aixó no proba res. Un mortal pot ésser més savi qu' un altre: pero jo jamay donaré credit á n'aquells que culpan á Edipo, fins que'm presentin provas evidentas. Si quan la alada verge[3] se'ns va apareixe, sa sabiduría fou regoneguda, reeixint de la prova d'aquella lo salvador de nostra ciutat, no hi ha motiu, á n'el meu entendre, per acusarlo d'impietat.



___



Créon. Ciutadants; informat de que Edipo dirigeix contra mi las més terribles acusacions, aqui 'm presento, ferit d'un dolor que no puch soportar. Si en mig de nostras desgracias presents, ell creu que mas paraulas y mas accions li han pogut fer agravi, jo desd'are afirmo que no ha sigut aquest lo meu intent, puig no 'm seria possible viure carregat ab lo pes d'una aytal acusació, ja que fora per mí lo mes gran y terrible dels ultratjes lo passar per traydor á n'els ulls dels Thebans, dels meus amichs y de vosaltres.
Lo chor. Aquesta injuria ha estat sens dupte arrancada per l'enuig y no per la convicció.
Créon. Pero, baix quin indici ha cregut ell que 'ls meus conçells han induhit al endevinayre á que digués mentidas?
Lo chor. Ell ho ha dit, es veritat; mes no se en que 's fonamenta.
Créon. Fou ab mirada segura y ab sang freda que ha dirigit contra mi aquesta acusació?
Lo chor. No 'u sé; jo may examino las accions dels monarcas. Vetal — aqui á n'ell mateix qu'ix del seu palau; tu mateix pregúntali.



___



Edipo. Com gosas presentarte á n'aquests llochs? ¿Encara tens prou pit y desvergonyiment per vindre al meu palau, tu que voldrias darme la mort en mig del dia y robar[4] lo meu poder suprem? Digam, en nom dels Déus: has tramat aquest complot per haver vist en mi acte de cobardía? ¿Es que 'm tens per foll? Es que 't temías de que jo no descobrís la tua intriga, travallada d'amagat, ó es que aprés d'haverla descoberta creyas que no 't castigaria? No es de ta part una empresa boja lo volguer sense amichs, ni la ajuda del poble, usurpar un trono que no s'obté mes que ab la riquesa y 'l

favor del ciutadans?

Créon. Sabs lo que tens que fer? Deixarme respondre á tas acusacions, y desprès, quan estigas enterat, jutjar tu mateix.
Edipo. Tú ets destre en lo parlar, pero jo estich molt poch disposat á escoltarte. Prou he vist que 'm duyas benvoler.
Créon. No hi fa res: escolta lo que ara at vull dir.
Edipo. Parla: pero avans no 'm digas que no ets un traydor.
Créon. Si creus que la tossoneria no acompanyada de rahó, es un mèrit, t'enganyas.
Edipo. Y si tu creus que lo teu crim en contra de un parent deu quedar sens cástich, també vas errat.
Créon. Estich conforme ab lo que dius; pero esplícam ¿quin es l'atentat contra tu del qual m'acusas?
Edipo. No ets tu qui m' has aconsellat, com una cosa necessària fer venir aquest famós profeta?
Créon. Y encara sostinch lo mateix.
Edipo. Quán de temps ha trascorregut desprès que Layus...[5]
Créon. Que vols dir? No t' entench.
Edipo. Ha mort baix lo cop mortal.
Créon. Lo crim es antich; molts anys se'n son passats.
Edipo. Llavors aquest endevinayre exercia lo seu art?
Créon. Era tant entés y tant respectat com ho es avuy dia.
Edipo. En aquell temps feu ell menció de mí?
Créon. Devant meu, may.
Edipo. Y vosaltres no vàreu fer cap indagació respecte á la mort?
Créon. Be se'n van fer, pero no es va descobrir res.
Edipo. Cóm, donchs, aquest endevinayre no feu llavors sas revelacions?
Créon. No ho se: tinch per costum callar quan no se una cosa.
Edipo. Per lo menys n'hi ha una que tu saps y que si ets prudent, la dirás.
  1. Délfos passava per esser lo centre de la terra: Eurípides reproduheix moltas vegadas aquesta tradició, aixis com Estrabon y Pausanias.
  2. Edipo era cregut fill de Polibi, rey de Corinto.
  3. L'esfinge
  4. Corneille y Racine han transportat molt be á n'el istil trágich lo mot robar. En la trajedia Nicomede, acte primer, escena segona, diu:
     Et loin de lui voler son bien en son absence.
    En la Iphigenie, acte primer, escena tercera, diu:
     Et si quelque insolent lui volait sa conquéte.
  5. Aquí Edipo 's para de prompte aprés de sas primeras paraulas; per est motiu, Créon li diu lo que segueix;