Aquesta pàgina ha estat revisada.
Créon. Quina es? Com jo la sápiga no te la amagaré.
Edipo. Si no hagués estat avingut ab tu, may Tiresias m'hauria acusat de la mort de Layus?
Créon. Si ell ho diu, tu ja ho saps; ara jo sols desitjo preguntarte altra vegada, de la mateixa manera que tu ho has fet ab mi.
Edipo. Pregunta y veurás com só ignocent.
Créon. No t'has casat tú ab ma germana?
Edipo. No 't puch pas negar lo que 'm preguntas.
Créon. No 't parteixes ab ella lo trono y 'l gobern d'aquest pais?
Edipo. Tot lo qu' ella vol, 'u obté de mi.
Créon. Y jo, no estich associat al vostre poder?
Edipo. En aixó precisament, es ab lo qu'es veu ta perfidia.
Créon. De cap manera, si es que vols reflexionar com jo reflexiono. Pensas tú qu' hi pot haver ningú que prefereixi un trono voltat de terrors, á dormir sense por[1] prop d'ell tenint lo mateix valer? En quan á mi, desitjo menys tenir lo títol de rey, qu' exercirlo en lo poder: aixi pensa tot home sentat. Ara, jo visch sens temor y obtinch tot lo que vull de tú; quan, si regnés, tindrá que fer moltas cosas contra la meva voluntat y 'l meu gust; per lo tant, cóm, donchs, podria anteposar lo titol de rey a un poder y una autoritat exemps de cuidados? No só encara tant mancat de sentit per desitjar altra cosa, tenint al ensemps honor y profit. Ara tots son estimats de mi y jo so estimatde tots; y aquells que 't necessitan a tú se'm dirigeixen,[2] puig saben que de mi dependeix lo conseguir los seus desitjos. Per esser rey sacrificaria jo aquests avantatjes? Un sperit sensat no 's pot estraviar aixis. May per un aytal proyecte me deixaria seduhir, ni tindria l'atreviment d'intentarlo ab un cómplice: Per convénset vésten á Délfos é informat de si t'he expresat fidelment lo que 'm va dir l'oracul; y si tú 'm trovas d'acort ab l'endevinayre, dónam la mort; jo mateix me condemno y uneixo la sentencia á la teva; pero no m' acusis sens atendre á mas rahons. No es just qu'indistintament se prengan los dolents per bons y los bons per dolents. Etjegar á un amich fidel, es tant com sacrificar sa vida. qu'es lo més precios dels bens. Ja ab lo temps ho regoneixerás, puig solsament aquesta es la prova del just, y un sol jorn te fará també conèixer al delincuent.
Lo chor. Oh rey. lo seu llenguatje es rahonable per tot aquell que vulla evitar los passos falsos. Pensa qu' estant subjectes á n'el erro los que resolen las cosas ab massa promptitut.
Edipo. Quan lo qui 'm prepara secretas emboscadas está disposat á atacarme, jo també, á ma vegada, dech estar disposat pera resoldre; puix si deixo passar lo temps sens obrar, los seus designis se cumplirán y 'ls meus quedarán confosos.
Créon. Qué vols, donchs, desterrarme d'aquest pais?
Edipo. Lo que vull es ta mort; no lo teu desterro.
Créon. Pero avans tens de fer coneixe los motius del teu enuig.
Edipo. Es per desobehirme que'm parlas aixis?
Créon. Ho faig perqué't trovo poch enrahonat.
Edipo. Ja 'n so pels meus interessos.
Créon. Es precis que 'n sias també pels meus.
Edipo. Es que tu ets un traydor.
Créon. Y si t'erravas?
Edipo. No per aixó deus deixar d'obehir mas ordres.
Créon. Si, quan son injustas.
Edipo. ¡Oh Thebas, Thebas!
Créon. Jo també puch invocarla com tú.
Lo chor. Deteniuvos, prínceps: ja molt aproposit, Jocasta ix del palau: ab la sua ajuda es precis que posi fi á esta qüestió.
