Pàgina:Efraïm (1928).djvu/5

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Acte primer

DECORACIÓ Es presenta a la vista una cambra-saló, modestament decorada i amoblada a l'antiga usança de la terra. A l'enfront una porta i altres dues a dreta i esquerra, ço és: una per banda; una taula a un cantó, un rellotge a la pared i una finestra a la banda que es vulgui.

ESCENA PRIMERA

Pau

(Netejant i posant els mobles en ordre, es mou en gràcia, dient:) Ni una mica de lleure puc tenir... «Renegat, vina aquí.» ¿On és el Renegat? Renegat, ves allà... ¡I sempre, sempre Renegat! Com si no tingués com les persones un nom propi!.. (Pausa.) Si jo em dic Pau, ¿per què m'han de motejar dient-me Renegat? Tinc tota la raó... Si, senyors, tota la tinc... però no em val... ¡Oh! i si em sentissin aquells malastrucs... (Pausa.) Déu nos en guard!.. ¡Oh! maleït el jorn en que vaig renegar de la fe! Si Déu em castiga!.. Si no puc parlar amb persona honrada, i tothom... tothom fuig de mi. Jo en tinc to- ta la culpa... (Pausa.) Però, ba, ba! fora cabòries i avant!.. Ja quasi tot està endreçat.

(Parat, reflexionant amb pausa:) Qui deu haver de venir? Ah! el meu amo poc ho acostuma fer això... ¡quelcom molt gros deu maqui- nar! (Passos a l'escala.) Ara deu pujar. Ell serà.

(Va cap a la porta principal i entra Simón amb uns papers que llença sobre la taula. )