ESCENA II
PAU i SIMON
SIMON Molt enfeinats estem!
PAU Ola, Negre, una mica.
SIMON (Amb enuig:) Home, home!
PAU Ja et pica la mosca?
SIMON Tu sempre el mateix. Impertinent fins allà.
PAU Noi! ¿què et passa? De què te les heus?
SIMON Sí, fes el desentès ara... mosca morta!
PAU Si no t'espliques...
SIMON Ola, Negre! (Escanint-lo.) ¿Et deu agradar molt que et digui Renegat?
PAU Tens raó noi. No hi havia pensat. Encara que...
SIMON Què vols dir?
PAU Res, home, res; que t'escau molt bé.
SIMON El teu sí... com l'anell al dit.
PAU Venjatiu, més que venjatiu!
SIMON I tu sempre un pau i superb!...
PAU Si el nom de negre el portes pintat a la cara!...
SIMON I tu el de renegat, escrit al front i a la consciència.
PAU Mai serà tan negre com la teva.
SIMON Perquè mai te l'has mirada.
PAU Sí, qui no et coneix, que et compri.
SIMON Per això a tu ja t'han comprat.
PAU Desgraciat! Amb una paraula meva anaves a la forca...
SIMON Ets massa gros... el teu corbatí no em serviria pas!
PAU ¡Infame!
SIMON Ja, ja, ja! (Rient.)
PAU (Apart:) Si sabrà la meva història. ¡Perjur!
SIMON A mi m'ho dius?
PAU ¡Assassí!
SIMON Ull viu! Això t'ho guardes per tu, tot lo més vaig ésser el teu complis.
