Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 17 —
| efraim | Salut i coratge, senyor Pere. A reveure! |
| d'amigo | Adeussiau. |
(Efraïm l'acompanya fins a la porta i diu:)
| efraim | Estigui bonet. |
ESCENA XIV
Efraim
(Passejant amb alegria diu amb nervi i llenguatge misteriós, després d'haver fermat be les portes: Gran pausa.)
| efraim | Oh! quin dia de joia és avui! Tot s'és portat com una seda; ja me'n puc riure de tothom. Sóc ric, molt ric, i propietari de grans finques... Aquell ximplet de notari... vol el dos per cent: no li farà pas mal... Què pot fer? ¿delatar-me? Criminal! falsificador! Be prou que se'n guardarà... Tot, tot serà per a mi!.. Oh! quina felicitat!.. |
(Tot això amb mostres d'avarícia. Després s'asseu a la cadira de la taula, obre el calaix, i treu i compte els diners:)
| efraim | Sis, vuit, deu mil lliures..! Aquest paper? ah! és el prèstec de vint mil lliures al trenta per cent. Aquest altre? poca cosa: dotze mil lliures al vint-i-cinc per cent. |
(Treu diners en metàl·lic sobre la taula, i mentres els compta, sent trucar a la porta i mirant esfaraït cap aquell indret, posa ambdues mans sobre els diners. Tornen a trucar i aleshores tira tots els diners dintre del calaix, tanca bé i nerviós s'alça a veure qui hi ha.)
| efraim | Qui hi ha? Qui demana? |
(Es sent fosca la veu de Pau que diu:)
| pau | Som nosaltres. |
| efraim | Què voleu? |
| pau | Parlar amb vostè. |
| efraim | Maleïts servents! ¿Què voldran ara?(Obre la porta.) |
