— 30 —
| pere
|
Porta una mica de licor i aigua.
|
| ramon
|
Treurem la pols de la gorja.
|
| blai
|
Servidor. (Porta el que diuen.)
|
| ramon
|
I doncs, noi, (a Fidel) ¿que anem a ciutat?
|
| fidel
|
Psé! Si, senyor, la tasca assenyalada...
|
| ramon
|
Ja fa temps que no et veig per allí.
|
| fidel
|
Es veritat. Dies feia que no els havia pogut servir... però, ves quina casualitat, avui mateix l'hauria anat a veure...
|
| pere
|
Que tens algun encàrrec?
|
| fidel
|
Si, senyor: una carta.
|
(En sentir això Pau fa el desentès i alçant-se de la taula diu:)
| pau
|
Ja és tard! Ens en anirem... (Se'n va al taulell a pagar.)
|
| ramon
|
Doncs, si no et cal anar-hi per res més, t'estalviaràs el camí.
|
| fidel
|
Psé! Anem a dir, que sempre hi ha quelcom més.
|
| fidel
|
Te raó, dispensi. Miri aquest home me l'havia donada.
|
(Senyalant a Pau. Aterrat Pau en sentir a Fidel, es despedeix de pressa. Entretant en Pere mira estranyat el sobre-escrit de la carta)
fidel
blai
|
 Adéu!
|
| pere
|
(A Pau:) Permeteu, un moment. Us serà molest esperar una miqueta? (Amb amabilitat.)
|
| pere
|
No us vindrà pas d'un quart! Sabeu que m'estranya molt aquesta lletra?
|
| pau
|
(Asustat:) Vostè dirà...
|
| pere
|
(A Ramón:) Es la lletra del meu sogre!
|
| ramon
|
Si que és estrany..! (Pere la desclou i la llegeix.)
|
| pau
|
Amb permís de vostès..? (Se'n vol anar.)
|
| ramon
|
Feu el favor; un moment...
|
| pere
|
(Després d'una miqueta de pausa llegint, diu:) Ara ho entenc menys... Diu que em deixi veure passat-demà al ma-
|
