Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 36 —
pau | I trobàrem la porta del saló tancada... |
ramon | I què?.. |
pau | Elí i Efraïm disputaven... Després amb copes dringaven a la salut del client. Per a donar-els-hi la trista nova picàrem fort a la porta, i... |
pere | Prou, prou. Res més volia saber... (Amb força.) |
ramon | ¡Malvats! ¡Assassins!.. |
pere | Tot, tot el que em pensava; però, la justícia cega [il·legible] venuda... res. Ja ho veus Ramon, els autors de la mort del meu pare són aquells lladres que viuen al nostre casal... Ells i el notari falsificador arranjaren l'escripiura falsa de venda... Però, ¡llamp de Déu, d'aquesta no se n'escaparan... |
ramon | Així potser la carta d'avui... |
pere | Sabeu (a Pau) si el Notari s'ha deixat veure per allà aquests dies? |
pau | Fa dos dies que viu amb ells. |
ramon | Ah!.. |
pere | Tot, tot és un plan de destrucció; són feres que volen la nostra sang, fins anorrear la nostra nissaga... Però, ira de Déu! sento bategar el meu cor, sento bullir la meva sang... O jo no sóc ningú, o en Pere d'Amigó els ha de fer veure que la sang del meu pare, criminalment vessada, clama venjança davant de Déu i que aquesta hora s'és ja arribada. Pare!, o pare molt estimat! ¿Es possible que siguent Déu just no arribés el moment suprem de la justícia? Doneu-me forces, Déu meu, doneu-me alè i fort coratge, per a manejar amb la prudència que cal, el glavi venjador de la vostra ira, i ensems que tingui encert per a desfer les sagnants intrigues de llurs criminals malifetes... |
ramon | Deixa't de reflexions, i aviat a l'obra. |
pere | Per mi és menester sorprendre les feres al cau... |
ramon | No hi haurà cap perill? |
pere | Cal que res puguin sospitar: que Pau se n'entorni cap allà, com si res hagués passat. |