— 37 —
| pau
|
A les seves ordres; però, confio que...
|
| pere
|
Aneu, prudència i silenci complert. Vos ja sabeu que d'aquest fet depen la vostra sort... o acabar en una
forca.
|
| ramon
|
Molta serenitat, ¿eh?
|
| pau
|
Pel compte que em té...
|
| pau
|
Adéu. (Agafant el bastó i anant-se'n.)
|
| ramon
|
A reveure i ull viu...
|
(En Pere l'acompanya i des de la porta crida a Blai i a Fidel.)
ESCENA VI
Pere, Ramon, Blai i Fidel
| pere
|
Tens molta feina, Fidel?
|
| fidel
|
Anem a dir, que anava fins a ciutat a portar uns recadets.
|
| pere
|
Seran de poca vàlua.
|
| pere
|
Avui he de menester dels teus serveis.
|
| blai
|
Si jo el puc servir, senyor Pere, manar.
|
| pere
|
¿I l'establiment?, gràcies.
|
| ramon
|
No el pots pas tancar.
|
| blai
|
El noi és a l'hort, amb un crit és aquí. Després, la seva mare està per arribar de la vila.
|
| pere
|
Molt bé. Així, tu també...
|
(En dir això es sent un cavall que ve escapat pel camí. Escoltant diu:)
| pere
|
No s'ha escapat pas el cavall, Blai?
|
| blai
|
No ho crec. A veure... (Surt fins al portal:) Ve un genet tot furient. (Aquest pregunta:)
|
| mateu
|
(Dintre, encara:) Heu vist a passar a en Pere d'Amigó?
|
| blai
|
Es aquí mateix. (Entra Mateu de pressa.)
|
