— 49 —
| efraim
|
Si no calles... (Amenaçant lo.) Digues...
|
| justet
|
(Plorant:) Pel de les eres... a! a!
|
| efraim
|
Veste'n, ja en tinc prou.
|
(Li dóna una empenta. Va a la porta i crida:)
| simon
|
(Des de la porta:) Senyor...
|
| efraim
|
Vés: digues a Elí i Boabdil si poden venir.
|
| efraim
|
No; ves. (Després, tot sol diu:) Tinc por que no se'ns compliquin les coses i que ho perdés tot...
|
(Venen Elí i Boabdil.)
ESCENA X
Efraim, Elí i Boabdil
| efraim
|
Es menester posar-se a l'aguait; la cosa se'ns complica. En aquest moment cal el vostre consell. En primer lloc, el Renegat se'ns ha escapat...
|
| elí
|
No l'havieu barrat aquí?
|
| efraim
|
Ha enganyat al Negre, i tement el que li esperava, ha fugit.
|
| boabdil
|
Aquests servents, tots són uns...
|
| efraim
|
Més encara. Quan ha entregat la carta aquest matí, res ha dit de l'hora.
|
| boabdil
|
Realment pot haver-hi algun perill.
|
| efriam
|
Per altra banda, ell sap l'estatge aquí d'aquest bordegàs, i la circumstància del manlleu, del que fou testimoni...
|
| boabdil
|
Cal, doncs, prevenir-se, puix tot això és greu.
|
| elí
|
Anem per parts. Si la carta fos arribada abans de
|
