Pàgina:El Feminisme a Catalunya (1907).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


cap, pensant que la llevor d'aquest nou mohiment s'ha desenrotllat al escalf de les iníqües arbitrarietats de la seva conducta. No era pas possible que ell, matant creencies, arrunant tradicions, violant debers, deprimint sentiments, hagi alsat un temple á la llibertat de costums, als plahers, á la despreocupació, al materialisme, y que la dona, que puja la vida nuada del seu bras, hagi tancat els ulls á lo que, ab tota la forsa del seu entussiasme, n'hi fan á cada moment el més exaltat panegirich.
 En fi: bo ó dolent, el Feminisme es aquí; y si, com he dit avans, les peroracions dels sabis no han de influir en lo més minim pera barrarli'l pas, menys ho lograríen les meves; per lo que, defugintme d'examinarlo baix el perillós vel de la fantasía, procuraré analisar la nova evolució, pera veure el partit práctich y positiu, que al meu entendre, la dona catalana pot y deu treure del nou hoste que truca á les seves portes.
 En el meu concepte, el mohiment que se anomena Feminisme es un acte altament humanitari en la dona rica, y una apremiant necessitat en la dona del poble. Enfondint en aquest darrer camp, deixant de banda els entussiasmes belicosos de les sufragistes y'ls ideals de les que aspiren á supremacies y igualtats que no m'hi proposat discutir ni tractar en aquestes ratlles, me ocuparé tan sols del feminisme que jo crech de verdadera