Pàgina:El Feminisme a Catalunya (1907).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


la forsa de la seva aplicació, una volta que lo que avuy s'anomena Feminisme es sola y únicament obra masculina. La dona, felissa dins de sa llar; la dona, volguda, considerada, equitativament retribuhida en els oficis que son de pertenencia del seu sexe, no hauría pensat may ¡may! en invadir el camp masculí ni en caminar en busca de sa lliberació.
 Ruskin, l'insigne escriptor que més delicadament ha poetisat sobre el mon femení, diu: «Ahont se vulla que hi hagi una dona fidel, hi haurà una llar. Tal vegada no tinga sobre son cap més que les estrelles, tal vegada á sos peus hi brilli'el cuquet de llum sobre l'herba refredada per la nit, pero la llar será ahont ella sía.» Jo, que estich en complerta conformitat ab la definició del gran literat anglés, m'espanto al pensar les vexacions y'ls sufriments que han portat á la dona á despendres, voluntariament, d'aquest regne exclusivament seu, que se'n diu llar, malgrat els sentiments d'amor y de veneració imbuhits en son cor y en sa conciencia per la forsa de ses inclinacions, per l'exemple y per la tradició. Y dich despendres, perque'l dia que la nova evolució arribi á obtenir l'imperialisme que cobeja, la llar haurá finit ; al menys en l'estat y forma que ha subsistit fins ara.
 Sien les que's vullen les conseqüencies de aquest nou ordre ó desordre de vida, bones ó dolentes, l'home no te més que abaixarhi el