Pàgina:El Feminisme a Catalunya (1907).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


raules, velluries, rutines que en les moderníssimes corrents dels temps actuals ja no hi tenen cap significació. Allá al lluny, embolcallat ab l'encisador ropatje de la novetat, guspirejant ab la incissiva atracció de lo desconegut, hi ha'l Progrés que'ns diu que al extranger, l'aptitut y la perseverancía de la dona, l'han constituhida en enginyera, en doctora en medicina y en jurisprudencia; en quefe de estació; en empleada mercantil, industrial y burocrática; y que aquest nou modo de ser no ha sigut flor de un día, sino llevor que s'ha extés florint y granant á les grans ciutats europeas; y després d'un any y d'un altre any de triomfar per aquells pahíssos, el progrés s'ha decidit á venir fins á nosaltres; ahont, si be'ls pares, que's troben ab abundancia de filles solteres, el reben com una solució, son molts y molts els homes que li despleguen la bandera de la hostilitat. A aquestos darrers els diré que, com sempre, en la qüestió del feminisme se'ls pot continuar aplicant els admirables versos de Sor Joana Agnés de la Cruz en els que, parlant de la dona, diu al home:

 queredlas qual las haceis
 ó hacedlas qual las buscais

ja que aquesta gran veritat, á través del gros espay de dos sigles, continua conservant tota