Vés al contingut

Pàgina:El Micalet - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/1

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
A MI BUEN AMIGO

don Leon Galindo y de Vera.
————

EL MICALET.

___


Canten atres d'amor lo bell deliri
que tans de folls vá fer de tans de sabis
ó de la guèrra l'espantós estrago
que tant plorar ha fet;
yo una cançó diré pòbra y sencilla
en la llengüa tan dolça dels meus àvis
que de tot valenciá lo còr alegra;
cantaré al Micalet.

Sols vull que lo mireu ab gran respecte
que els nòstres pares al Senyor l'alçaren
per deixar als seus fills bona memòria
del seu amor ardent
y que la meua veu com la campana
d'eixe vell Micalet hui grèu resòne
y no puga emportarsen l'aire vago
paraula y pensament.

Y, tú, divina Musa de Valencia
qu'et mires tan de temps abandonada
per uns fills que nols volen de sa mare
¡ingrats! enrecordar;
tú, la Musa mes noble y mes hermosa,
de sonriure gracios, dolça mirada,
com atres jòrns grans Reis yo hui te pregue
qu'inspires mon cantar.

Dam la gracia difusa en los teus llabis
¡oh musa! baix d'un cèl tan blau naixcuda
tú que de flòrs pintades y oloroses
corones lo teu front:
tú que mirantlo al aflijit consòles
y els aires cuan sospires embalsames