Pàgina:El Micalet - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/4

Atónits ascolteu la bòna nòva
y encara que envejeu la nòstra dija
no podeu menys de dir dins la vostra ánima
—«Molt gran pensament fon
posar allá en los nubols á la Vèrge
pera que tots la vegen y la adoren....
si es fá, viurá Valencia y eixa torre
mentres que dure el mon—»

Si qu'es fará. La llum del cel divina
penetra el meu esprit y en lo pervindre
tan fosch pera els mortals fá que yo llixca
distinta y clarament:
—«Si qu'es fará. Valencia generosa
que tan vòl á la Verge soberana
posará tot cuant dega y tot cuant puga
per eixe monument»—

Digué la musa; als Valencias ens tòca
seguir la seua inspiració sagrada....
alçem un monument de tanta gloria,
tan alt y tan cristiá;
sa pedra cada ú gran ó giqueta
segons ses forçes pera l' obra duga
y si alguna ne falta pa acabarla....
el cèl la posará.

¿Cóm podrás renunciar á que la Vèrge
estenent sobre tú lo dorat manto
t'acarone ¡oh Valencia! com la mare
acarona al seu fill?
Y tú, gran Turia que ab tes clares aigües
corres per eixos camps ¡quin gòix te espera
cuan la Reina del cèl qu'es tan hermosa
se mire en ton espill.

Ixcau, bons llauradors, de la barraca
mireu la Concepció tan santa y pura
que molt mes que la llum de lo sòl brilla
y alegres tots canteu;