Pàgina:El Micalet - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/5

demaneu cuant vullgau, qu'es generosa;
y si com bons cristians teniu fé en ella,
cuan menys vos ho penseu el camp trístisim
tot plé de flòrs voreu.

 ¡Oh! pobres caminants qu'en nit serena
apaganse la lluna y les estrèles
en un instant s'habeu quedat á fosques
y aneu perduts pel mon!
No tremau, sòls mireu cap á Valencia,
llum vos fará la Vèrge, llum tan clara
que al seu par les estrèles y la lluna
no mes que sombra son.

 ¡Trists mariners qu'en mig la mar revòlta
combatuts per lo vent y per les oles,
baix dels peus contempleu ab gran espasme
vostra segura mòrt.
Alçeu al Micalet els ulls plorosos
y cobreu la esperança ya perduda
que allí vos oferix la Vèrge Santa
segur y dijós pòrt.

 Y tú Valencia hermosa ¿qué pots temer
á la sombra covada de María
que de tot enemich t'ha de defendre
si es que ne tens algú?
Per ella el llaurador, frut copiosísim;
per ella el mariner, grata bonança;
per ella el que no veu, llum hermosísima;
per ella, glòria tú.

 Benito Altet.