El Fet.—Ens el descriu Moisès ab la seua sublím y caracteristica senzillesa: «11. L'any siscents de la vida de Noè, el mes segón, el día 17 del mes, se romperen totes les fonts del gran abisme, y s'obriren les catarates del cel.—12. Y hi hagué pluja demunt la terra 40 díes y 40 nits.» «17. Y fou el diluvi demunt la terra 40 díes; y's multiplicaren les aygues, y axecaren l'arca enlayre demunt la terra.—18. Perque cresqueren excessivament y ho cobriren tot demunt la superficie de la terra; y l'arca era portada demunt les aygues.—19. Y les aygues prevalesqueren molt demunt la terra; y foren cobertes totes les montanyes altes dessota de tot el cel.—20. Quinse colses més alta estigué l'ayga demunt les montanyes que havía tapat.» «24. Y cobriren les aygues a la terra 150 díes» [1].
Després, lograt l'objecte, cessa'l diluvi, y Deu «1...... feu venir vent demunt la terra y s'abaxaren les aygues.—2. Y's tencaren les fonts del abisme y les catarates del cel: y's deturaren les plujes del cel.—3. Y's retiraren les aygues de la terra anant y venint: y començaren a abaxarse després de 150 díes.—4. Y reposà l'arca el mes sèptim, el día 27 del mes, demunt les montanyes d'Armenia.—5. Y les aygues anaren minvant fins al desè mes: perque en el desè mes, en el primer día del mes, aparegueren els cims de les montanyes.» [2].
Aquest és, en síntesis, el fenòmen tal com l'exposa
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
