Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

suficient pera demostrar plenament la relació de la fè ab la ciencia y ab la que'n té prou l'apologista pera combatre totes les extralimitacions que sots la capa de la ciencia puguen fer els materialistes.
 Però, senyors, donat el modo de ser de la contro­versia científica d'avuy día, encara que sía suficient, en bona llògica, demostrar que'ls nostres llibres sagrats no contenen rès que estiga en oposició ab la ciencia veritat, crech jo, que si es possible, cal anar més enllà y procurar demostrar, valentse de les metexes armes dels contraris, com la ciencia confirma plenament els fets mencionats en les Sagrades Es­criptures.
 Y axò és lo que, ab la ajuda de Deu, vull intentar fer en aquesta conferencia, demostrantvos com l'horroròs cataclisme que'ns descriu Moisès en el cap. VII del Gènesis no sols no està en oposició ab els conexements actuals de la geología, sinò encara més, que aquèsta'l confirma y ens dona llum respecte a les causes segones que'l motivaren.
 Advertiu que parlo de les causes segones, és a dir, dels agents de la natura que hi concorregueren; car la causa primera vos és de sobres coneguda, y ningú que tinga fè la posa en dupte, donchs, com canta be'l poeta: «Qui enfonza o alsa'ls pobles és Deu que'ls ha criat».
 Pera mellor claretat y comprensió anèm a dividir l'estudi del Diluvi bíblich en tres parts: El fet, ses causes y son lloch.

___________