Axò per lo que fa referencia als fets actuals, als descobriments que la ciencia realisa tot sovint tan en el camp de la biología com en el de la geología; però ¿què dirèm dels fets del passat, d'aquells que no necessiten comprovació de cap mena per venir ja ab el sagell de la inspiració divina, aytals com la creació del mon, la del home y la narració del diluvi, consignats en la Biblia?
La vanitosa ciencia humana hi ha tingut que dir també, hi ha volgut també trobar contradicció ab els principis y fets que la geología desenterra tots els díes. ¡No se'n feren pochs d'escarafalls contra'ls suposats díes de la creació y contra la fetxa de la creació del home! Si s'hagués tingut de creure tot lo que alguns sabis deyen, hi hauría hagut verdaderament contradicció entre la Biblia y la ciencia; però després s'ha vist que no hi ha tal cosa, que tot lo més hi ha discrepancies accidentals, com la ciencia d'avuy les presenta ab la ciencia del sigle passat y les presentarà encara molt més grosses ab la dels sigles veniders.
Sant Agustí ens dona una regla ben segura respecte a l'actitut que devèm tenir en aquells llochs dels sagrats llibres que són relacionats ab les ciencies. «En tot allò que'ls sabis, diu, descubrissen de cert en els fenòmens naturals, nosaltres no tením de fer més que demostrar que no està en oposició ab nostres llibres sagrats» [1]. Regla admirable, més que
- ↑ De Genesi ad litteram; l. 1, c. 21, n.º 41.
