al sentdemà; axís veyèm per un cantó els plutonians, pels quals la terra era formada pel foch, y per altre els neptunians defensors acèrrims de la formació de la terra mitjansant l'ayga, sent axís que la rahó no és ni dels uns ni dels altres, ja que terrers hi ha formats pel foch y terrers hi ha formats per l'ayga. Lo meteix debèm dir dels cataclismians y dels actualistes: abans pribava la teoría dels primers; per ells la terra s'era formada mitjansant una serie llarguíssima de cataclismes o revolucions que ho tresvalsaven tot cada vegada; però més tart vingué la teoría dels actualistes, admirablement exposada per En Lyell, demostrant com els efectes més considerables poden resultar de la acció continua de petites forces naturals.
Axò darrer és veritat en part; però cal tenir present que lo que anomenòm gran y petit en la natura és ab relació a la nostra organisació física, oblidantnos de que si be la terra pot ser mesurada per l'home, no és l'home qui dèu servir de mesura.
La admiració provocada pels microscòpichs pòlips que construexen les illes de corall, la atenció que crida la gota de pluja que arriba a foradar la pedra, y tants y tants altres fenòmens que tenen lloch en la natura y dels que interveninthi els infinitament petits y dèbils ne resulten efectes grandiosos, fa que molts admetin un quietisme geològich absolut y no's formin idea exacta d'altres ordres de fenòmens que han contribuit y contribuexen encara a donar a la terra sa configuració actual.
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/13
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.