Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/14

Ab tot, les convulsions, els terratrèmols que tant sovint sotsmouen certes parts de la crosta rocosa de la terra, demostren ben clarament que cal admetre quelcòm més que les accions pausades. Y axò que'ls terratrèmols actuals, com els tant recients de Sicilia y Calabria, no són més que'ls echos debilitats de terratrèmols y revolucions qual existencia ens reve­len quasi totes les montanyes. Algunes d'aquestes han sigut formades per fenòmens geològichs de una força, de una intensitat tan esparveradora, que la imaginació refusa seguir a la rahó en son camí y a formarse el quadro de semblants cataclismes. Lo que és, que l'home no'ls pogué presenciar perque no havía sigut criat encara.
El cataclisme natural més considerable dels que'ls homens conserven el recort és el Diluvi, que conside­rat geològicament, en ordre a sa intensitat, no presenta rés d'extraordinari; encara més, la geologia demostra que en èpoques anteriors al home certes parts de la terra sofriren diluvis molt més importants y de molta més llarga durada que'l diluvi bíblich.
Científicament, donchs, la relació de Moisès cau dintre'ls fenòmens naturals ordinaris, fou donchs pos­sible, sense que'l Criador, per conseguir sa finalitat, tingués de recòrrer al ordre extraordinari.
Però cal no contentarse ab la sola possibilitat científica, convé demostrar que científicament fou un fet. Y a n'aquí cal aplicar el criteri actualista que tant ha fet avençar en l'esclariment dels problemes geològichs; veyent que avuy hi ha inundacions, verda-