tením per la seua determinació un dato positiu de molta importancia que's troba en la narració del Gènesis, en la epopeya de Izdubar y en el fragment de Berosi. Ainsworth y altres autors han fet constar, ja fa molt temps, que aquest dato se refereix d'una manera precisa a la constitució geològica del país del Baix-Eufrates [1], y vèusaquí com una vegada més la geología ve en confirmació de lo que diu la Biblia. Me referexo a l'us del betúm o asfalt en la construcció de l'arca; és aquesta una circunstancia que cal remarcar be.
Segons el Gènesis (cap. VI, ver. 14), Deu digué a Noè: «Feste una arca de fustes tallades; faràs compartiments en l'arca, y la embetunaràs per dintre y per defora».
La epopeya d'lzdubar diu: «Jo visitava les esquerdes y jo hi afegía lo que mancava—Jo vessava a l'exterior tres sares de betúm.—Jo vessava a l'interior tres sares de betúm». Y ja hem dit que Berosi conta que en una època relativament moderna, se gratava encara'l betúm que's trobava a l'exterior de l'arca y que servía com de remey.
Es induptable que Noé trauría'l betúm o asfalt de la metexa regió hont construía l'arca, y aquesta regió, segons els moderns estudis geològichs, és el país baix de l'Eufrates y'l Tigris, hont hi ha moltes montanyes miocèniques riques en asfalts; Loftus ha citat
- ↑ W. Ainsworth.—Researches in Assirya, Babylonia und Chaldæa, página 89.
